Prou de xabacaneria

Hola,

Avui haig de fer una crida de nou al seny que sembla que hem perdut.

Com bé sabeu els que ens llegiu, o ens coneixeu, ara estem molt lluny de ca nostra, però no prou per evitar que ens arribi tota la porqueria que es fa al país veí, i que com bé diu la cançó de Raimon ens ho volen fotre com si també fos nostre. Diu el bo d’en Raimon “t’adones amic que ens amaguen l’historia i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d’ells”.

I és això lo que fan sense parar, internar ficar-nos la música de la pandereta, del toro i de la més abominable cultura de la incultura. No vull dir amb això que tota Catalunya hagi d’escoltar música de nivell, ni molt menys, però si mirar de consumir alguna cosa per sobre de lo que s’esforcen a ficar-nos al cap aquesta gent. És la millor manera de banalitzar un poble, de fer-los veure que per divertir-se s’ha de ser groller, malparlat i ruc de cap a peus, la millor manera de tenir a la massa tranquil•la a cop de cervesa i soroll. I lo més bo és que ho estant aconseguint, a base de donar amb el martell diari de la porqueria, van fent un poble de rucs, mal vestits i ganduls.

M’agradaria que els poguéssiu veure com nosaltres aquí, quan arriben a un hotel de cinc estels amb samarretes del Pau Gasol i pantalons de la selecció de futbol d’Espanya, o directament amb el xandall complet del Real Madrid, per anar a sopar al bufet de gala. Ufff, quin nivell.

I és per això que penjo aquest vídeo al blog, una cançó d’estiu, divertida, amb quatre acords musicals per la oïda de tothom, però que fuig del toro, de les paraulotes divertides i de la grolleria general que tant i tant bé s’està ficant a la poca matèria gris que sembla quedar-li a la gent.

Espero que la gaudiu.

Comentaris

Anònim ha dit…
Genial, que bo. Ets un crack amb la teva ironia

Entrades populars d'aquest blog

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

Avui és Sant Jordi

El amor en los humanos

Aprendiz de todo, maestro .. ¿de la vida?

El món que ens ha tocat viure.