Una de catalans
Hola, Avui m’ha passat una d’aquelles coses que em sembla que només ens poden passar als catalans. Com algun que altre diumenge, avui hem anat amb uns amics a una de les magnífiques platges que tenim a la zona i que, a més a més, no són conegudes pel turisme. És un lloc paradisíac a on hi ha un petit restaurant de preus, diguem, no accessibles a la majoria dels habitants, però que de tant en tant ens agrada anar-hi perquè no deixa de ser un lloc extraordinari. El tipus de gent que si arreplega és de lo més divers, la veritat, però hi ha una bona quantitat d’espanyols que treballen a la zona en càrrecs directius, empresaris, o gent que fa molts anys que hi viuen i estan ben situats. I dins d’aquests hi han molts, però molts, que semblen directament sortits de l’anunci de “Amo a Laura”, amb els seus polos per sobre de les espatlles, pantalons bermudes fins a mig genoll, mocassins…, o sandàlies menorquines, és clar, el osea a la boca, fent joc amb tones de botox, i ulleres tipus vidre d