Ei !!! Estem molt bé

Hola a tots,

Ara feia dies que no escrivia res sobre nosaltres, i em sembla que és un bon moment per fer-ho.

Us expliquem que estem molt bé, feliços i contents, vivint en un lloc que per nosaltres és quasi paradisíac.

A les fotos estem a un lloc que es diu Bayahibe, molt a prop de La Romana, una de les grans ciutats del païs. Entre Bayahibe i la Romana és a on està la famosa Casa de Campo. I dic famosa perquè abans de que es dediquessin a fer especulació immobiliaria amb la seva presència a cada nou complexe de luxe que s'inaugura a la República, aquí vivien Julio Iglesias, Shakira, Alex Rodríguez (l'esportista millor pagat de tota l'historia, 250 millions de dollars amb els New York Yankis), Oscar de la Renta, i una pila de multi mil.lionaris.

I be, aquí és on la Luz i jo ens vem fer una llagosteta aquest diumenge.

He dit quasi paradisíac perquè només falta una cosa per fer-ho complet, vosaltres.

Petons,

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

Imatge
Villa Arriba y Villa Abajo son dos bonitas poblaciones del interior del país separadas por un río y unidas por el día de su Fiesta Mayor, el mismo para ambas. Cada año, en los primeros días de junio, los habitantes de ambos municipios se esmeran en cocinar una gran paella a la que acuden gentes de todas partes para participar en la casi ancestral rivalidad por ver cuál de las dos poblaciones ha conseguido un mejor arroz.  Para ambos, la fiesta supone la mitad del presupuesto municipal y de la venta de platos de arroz depende enfrentar los meses más duros con las arcas llenas o vacías. Un año, el alcalde de Villa Abajo vio en un vídeo en YouTube a un señor sentado en una hermosa silla de oficina hablando sobre control, branding, marketing, optimización de costos y otras palabrejas que el alcalde pensó que si pudiera aplicar a su jornada de paella, los beneficios para el pueblo serían mayores y su reelección casi perpetua. Buscó los datos del señor del vídeo, que se autodenominaba a sí
Més informació

El món que ens ha tocat viure.

Imatge
Hola a tots, Com alguns de vosaltres ja sabeu, a la setmana més maca, per mi és clar, de la vida a Catalunya, vem tenir la gran fortuna de viure-la a casa. Va ser una setmana plena d’emocions, el retrobament amb la família, amb els amics, amb els olors i els colors de lo que havia estat tota la vida la meva casa. Veure al pare, abraçar els amics i deixar-se petonejar pels nebots, per tothom. Veure la que havia estat la nostra fillola. Un moment únic de renaixença interior i de tancament de pactes. Aquells tàcits que es fan els que són de la mateixa família espiritual, aquells que diuen que, per molt lluny que vagis, sempre ets allà. Van ser, com us dic, uns dies de molta emoció, de molta alegria, i també de molta tristor en saber que cada abraçada i que cada petó tenia tan de primer com d’últim, sabent com sabíem que hauria de passar molt de temps abans no ens tornem a retrobar. La meva companya em demanava, potser per haver trobat per primera vegada a la seva vida un lloc estable per
Més informació

Avui és Sant Jordi

Imatge
Avui és el meu sant, Sant Jordi, i també un dels dies més esperats del calendari any rere any. Veure les parades de flors al carrer, els llibres, els mitjans informant de tot lo que passa, la cursa al més pur estil de MotoGP dels escriptors per veure qui és el més venut de la jornada en un dia de màxima expressió catalana, de cultura, de bon rotllo, de companyonia i d’orgull patri, fins i tot en aquells que no se’n senten i que per un dia veuen en la diada un exemple de comportament comú. I així ha estat per més de cinquanta anys..., però ja no, o com a mínim, ja no tant. Aviat farà divuit anys que sóc a fora, vivint a un altre país a on tot això no els importa una mé, bé, de fet gairebé res no importa una mé en aquest punt remot perdut a l’oceà, i per això fa una pila d’anys que no veig paradetes de llibres, ni escriptors, ni roses al carrer. El temps s'ha menjat fins i tot aquella il·lusió que tenia de ser un d’ells algun dia, de veure’m estrenant un llibre de la meva autoria i p
Més informació

La puntita nada más

Imatge
Casi todas las buenas historias comienzan con una mirada, una de esas que lo cambian todo por su intensidad, su tristeza, su rabia contenida o la esperanza dibujada en el fondo del iris.  Ésta no.  Esta historia comienza con un zumbido desagradable, un sonido que se amplifica por segundos hasta destruir con su maldad el último regazo en el que nos acunaba Morfeo. Le sigue, a veces, un gruñido de desaprobación y un pequeño golpe en la cabeza del despertador para que calle su aliento mórbido. Cinco minutos más, pienso siempre antes de levantarme envuelto en la sábana de la pereza, la única que conservo de mi niñez, y camino descalzo hasta el baño, cierro la puerta, enciendo la luz y observo mi cuerpo en el espejo. El cuerpo de un hombre mayor, flaco, con las costillas marcadas en la piel y los bíceps colgando en unos brazos que jamás consiguieron ser musculados. Me aseo y me calzo el culotte, la mejor prenda inventada por el ser humano y la base para que un culo normal aguante un montón
Més informació

El amor en los humanos

Uno de los principios universales es el del Ritmo, dice más o menos, y perdón por la simplificación de una cosa tan sumamente importante, que toda energía en el universo en una dirección genera otra de igual magnitud en contra. Como el movimiento de un péndulo, que oscila con la misma fuerza en una dirección como viene de la otra. Esto significa que, por ejemplo, si una persona tiende a ilusionarse o a alegrarse mucho ante una situación, con la misma intensidad se decepcionará o entristecerá con la contraria. Otro ejemplo que explica este principio es que si una persona tiene mucho, mucho, mucho dinero para comprar cualquier tipo de manjar, con toda seguridad no tendrá el mismo hambre que pueda tener un pobre en el momento de enfrentarse a la pitanza. Este es un principio universal, recogido por Hermes ya unos miles de años antes de que el contador de nuestra era se pusiese a cero, y si lo creemos a pies juntillas como una verdad universal, nos facilita mucho la opción de vida de ser
Més informació