Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2007

Tropical Storm Noel

Imatge
Hola a todos, Os escribo porque algunos habréis visto por televisión que la tormenta tropical Noel ha hecho destrozos importantes en la República Dominicana. En efecto ha sido mucho peor que el huracán Dean que nos pasó hace unos meses. Una tormenta tropical, que yo no había vivido hasta ahora, es como aquellas tardes de verano en la Península Ibérica en las que el cielo se torna negro y cae agua como si se fuera a vaciar la atmósfera en un rato, pero en lugar de durar un par o tres de horas, dura una semana. El problema que viene tras los aguaceros es terrible porque aquí la mayoría de las casas son de madera y están construídas en cualquier lugar, sobre la tierra o sobre cauces de ríos secos. En las ciudades no es mucho mejor, ya que las calles no tienen sistemas de evacuación de aguas y la mayoría de las casas son lo más parecido a una chabola que os podáis imaginar. Así, después de varios días de lluvias torrenciales, las inundaciones han causado víctimas y daños en el país, así co

Piratas en el Caribe

Imatge
Hola a todos, Hoy me vais a permitir un poco de desahogo. El título del artículo de hoy es porque todos aquellos que penséis que los Piratas del Caribe fue una invención de una productora multinacional para engrosar sus mullidos bolsillos, sepáis que estáis totalmente equivocados. Los piratas existen, os lo prometo. Y por lo menos el noventa por ciento viven en el Caribe, y de éste noventa por ciento, el noventa y nueve por ciento lo hace en la República Dominicana. Oye, qué difícil es trabajar aquí. Os explicaré un par de cositas que espero no os aburran, aunque de verdad vale la pena vivirlo alguna vez. Ejemplo primero, un tipo que respondería a lo que en Catalunya llamaríamos autónomo, realizaba trabajos puntuales. Se le llamaba y hacía el servicio, se le pagaba y punto. Un día lo llamamos y no coge el teléfono, bueno, al día siguiente el mismo procedimiento, nada, bien, al tercer día lo llamamos y la misma respuesta, que si quieres arroz Catalina (como dice aquel que se peina como

Més perversió

Imatge
Hola, Aquesta és la portada virtual de La Vanguardia del diumenge dia 21 d'octubre de 2007. Com podeu observar, lo més important del mon és que un tipus forrat de publicitat ha guanyat una cosa que cada any es repeteix com si fos un all mal fregit que torna i torna. És clar que encara hi han altres coses importants que han passat avui, l'Athletic ha tret profit de no se quina debilitat, i fins i tot si baixesim la barra de desplazament vertical veuriem que un concert al Palau Sant Jordi ocupa un espai principal en la portada del diari. Tot per davant de la vida d'una nena que l'ha deixat per un error del seu pare. Si, és clar, la nena no era família nostre, ni tans sols la coneixiem, no com els altres titulars, que pertanyen al nostre circle més íntim. Alguna cosa no deu anar prou be quan ens emocionen i ens importen més tontades com aquestes que la vida, tot just començada i ja escapçada, d'una nena...

Ja n'hi ha prou de circ, ¿no?

Imatge
Hola, Estic cansat. Estic fins al capdamunt del circ d’aquest dos tipus. Estic cansat de que gent com aquesta, que guanya com unes dues mil vegades lo que totes les meves reencarnacions juntes des del inici dels temps, sigui lo més important a la vida dels pobres mortals. Prou de Ronaldinhos, Messis, Rauls, Gassols i tontades. Prou de emmascarar els nostres fracassos en els èxits dels altres, prou de identificar-nos amb gent que no coneixem, amb colors que no ens pertanyen, amb sentiments als que no hem sigut invitats i amb diners que mai catarem. Com podem estar per aquestes coses quan moltes vegades no som capaços ni de parlar amb el company, o companya, o amb els fills, o amb els amics perquè la nostra atenció la recapten individus que no són ni de la nostra família, ni els nostres amics, ni els importa gens en absolut lo que passi amb nosaltres. Gent per a la qual només som la claca que fa omplir les seves butxaques. No vui dir que no gaudim d'un bon espectacle, sigui el que si

El olor rancio de la lencería usada

Imatge
Hola a todos, Supongo que a la mayoría de los que visitáis habitualmente este blog os habrá sorprendido el título de hoy, y para vosotros, sólo para vosotros, os voy a dar una pequeña explicación, además de pediros perdón por la zafiedad del experimento. El resto podéis acudir directamente al último párrafo de este artículo. Gracias. El pasado día 9 de octubre publiqué un artículo-aplauso al señor Quim Monzó por su discurso en la apertura de la Feria del Libro de Frankurt, en el que además transcribí íntegramente su brillante texto. Pues bien, lo normal en este blog es que se reciban entre 20 y 40 visitas diarias, eso los días más generosos, sin embargo el día 9 (lo podréis ver pulsando en el icono "View Site Stats") se recibieron más de cien visitas. Como podéis imaginar mi emoción fue superlativa, Dios mío, pensé, al mundo le ha interesado el discurso del Sr. Monzó tanto o más que a mí mismo. Al principio lo atribuí a San Culturato, o a San Librón, que sin duda habían inter

Una polla xica, pica i pellarica

Imatge
Ha parlat un dels mestres i l'únic que podem fer la resta és somriure i gaudir de l'enginy d'un tipus que va arrivar tard a la cua de la parla però dels primers a la cua de la llengua. Avui em sento molt feliç de pertànyer a una societat que ha donat ments com la d'aquest home i que ha decidit expresar-se en la nostra llengua quan en qualsevol altre hauria estat un dels millors escriptors del segle. Aqui teniu el Discurs del Sr. Quim Monzó a la fira de Fràncfurt, agafat impunement de la Vanguardia.com, però si preferiu veure'l en video punxeu aquí , per a mi és senzillament, genial. "Senyores i senyors, Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte. El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt. Abans d’acceptar l’e

Hauria d'anar jo a Fràncfurt?

Imatge
Hola, Avui, per ser políticament correcte, com sempre ho sóc, escriuré en castellà, ja que crec que és molt més adient. Estos días estoy alucinado de toda la basura que escucho y leo en la prensa, sobre todo en la prensa local catalana, de mi nación, y me avergüenzo. El título del artículo es si yo debería ir a Frankfurt, evidentemente NO. Y no sólo por no tener ni la trayectoria ni la calidad suficiente como escritor, que eso cae de perogrullo, sino por un motivo muy fácil de comprender, porqué yo no soy ni hago Cultura Catalana. La feria de Frankurt, que creo que todavía se estará arrepintiendo, invitó a la Cultura Catalana como huésped de honor en su edición anual de 2007. Con mi inglés macarrónico por bandera he navegado por la Feria de Frankurt y por más que me he esforzado, sólo he visto una cosa, Cultura Catalana. Oye, no he visto que invitaran Políticos Catalanes, ni DNI Catalanes, ni Editores Catalanes, ni Independentistas Catalanes, ni siquiera Escritores Catalanes, sólo Cu

Els amics que venen

Imatge
Hola, Només vui dedicar avui un parell de ratlles a donar notícies de vida per tots aquells que de tant en tant perdeu aquests minuts tan preuats en lloc de treballar, en visitar les bestieses que acostumo a escriure. Doncs be, per tots vosaltres us diem que estem molt be, tranquils ja una vegada passada la temporada d'estiu a on hem tingut la gran sort de comprovar com lo milloret de cada casa venia a passar uns dies de vacances a la República Dominicana, destí cultural allà on els hi hagi. Hem aprofitat la temporada per fer una bona repassada de tots els equips de primera divisió de la lliga espanyola en veure pel buffet, i pels restaurants de luxe, d'un hotel de cinc estrelles als seus fans, tots amb cossos clarament esportius i sense marques com tatuatges o pircings, lluir amb orgull les samarretes corresponents al Barça, al Madrid, al València, al Sevilla, al Getafe, ... en fi, totes. Ah !!! sense menysprear el xandall de la selecció espanyola de fútbol, ni la manida samar