Resum de les activitats al Cuzco pels Amics del Perú al Febrer 2008
RESUM DE LES ACTIVITATS REALITZADES A L’ESTADA AL CUZCO DEMEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DEL PERÚ AL MES DE FEBRER DE 2008
Com molt be sabeu alguns dels que em coneixeu, amb una colla d'amics extraordinaris, hem format una petitat associació d'ajuda a la zona de Cuzco, al Perú. Aquí podeu llegir l'informe de l'últim viatje realitzat per dos dels membres més actius del grup, el Toni i la Xesca.
Per més informació us prego que visiteu http://www.amicsdelperu.org, tots sereu benvinguts i gràcies per endavant !!!!
Període: 27 de febrer al 7 de març de 2008
Participants: Xesca Abellán i Antoni Ventura
Arribàrem al Cusco el dijous 28, al migdia després d’un llarg viatge, via Madrid i Lima, on hem passat la nit a l’hotel de l’aeroport. A l’arribar a l’aeroport, on ens esperava la Jheylin, acompanyada del Celso i la Milusca, la seva enamorada, ens traslladarem directament a l’hotel Libertador. La Jheylin volgué quedar-se amb nosaltres a dormir, pel que ens instal·larem i començà l’aprenentatge d’un nou mon per la Jheylin, coses que desconeixia, tals com pujar amb ascensor, dormir a l’hotel, dinar en un restaurant, banyar-se en una banyera amb aigua calenta, etc.
Desprès de dinar tornarem a l’hotel per tal de programar, amb el Celso i la Milusca, les activitats a realitzar durant els dies de la nostre estada al Cusco, així com la compra de tots els útils que precisa la Jheylin per a la seva imminent incorporació al col·legi.
Abans de sopar a l’habitació de l’hotel férem la banyada a fons i a dormir acompanyada del pelutx que per ella ens va donar la nostre amiga Jaki.
Divendres 29, desprès d’esmorcar a l’hotel, activitat nova per la nena, ens reunírem amb el Celso i la Milusca i començàrem el llarg peregrinatge per a comprar tot el que necessita la Jheylin per a l’ingrés al col·legi i internat. Començarem per anar a veure a la “hermana Rosa” al col·legi, i concretar l’ingrés el proper dilluns de la Jheylin. Sota una tènue pluja anàrem d’un cantó a l’altre comprant de tot, que pràcticament es el que es necessita per a la nova vida que emprendrà la nena. Aquesta feixuga tasca ens ocupà fins a primera hora de la tarda, amb una breu pausa per dinar a la plaça d’Armes.
A la tarda, desprès de localitzar un llibre de text que ens faltava, anàrem al supermercat a encarregar els 54 lots de menjar que pujarem al dia següent a Pumaorcco. Finalment ens desplaçàrem a Pucuto per a veure al Roberto, el pare de la Jheylin, i parlar amb ell sobre el futur de la nena.
El dissabte 1 a primera hora ens recullen a l’hotel el Celso, el Cris i el Roberto i ens dirigim cap El Molino (una espècie d’encants) a continuar amb les compres per la Jheylin. El Roberto es fa càrrec de la compra del llit, tauleta, matalàs i llençols, comprant-li nosaltres la resta d’aixovar i robeta.
Finalitzades les compres, el Roberto amb la nena surten carregats cap a Pucuto, aprofitaran el dia per que la nena es despedeixi de tothom i dormi per darrera nit a casa seva. La resta, en un altre cotxe més gran, marxem cap a Pumaurcco, realitzant prèviament la compra de 150 ojotas (sandàlies de cautxú) i la càrrega de les bosses d’aliments per la comunitat de les muntanyes, comprades al supermercat Mega.
Amb el vehicle a “tope” sortim cap a Pumaurcco, on arribem als volts de les dues de la tarda. Ajudats pels homes de la comunitat, descarreguem i baixem la càrrega fins al local comunal, on som rebuts per les autoritats locals. Després dels discursets de benvinguda, passem directament a lliurar l’ajuda que portem, consistent en caramels, galetes, robeta i sabates recollides a Sabadell, els lots d’aliments, les sandàlies i unes pilotes per encàrrec del nostre fill Oriol.
Quedem especialment impressionats al emprovar les sabates als nens i veure alguns dels peuets, que semblen de pell d’elefant, segurament mai s’han rentat.
Ens obsequien amb patates i formatge i acordem que tornarem el proper dilluns, per a veure els treballs realitzats amb la llana que els varem lliurar a l’anterior viatge, rebre les propostes de sol·licitud d’ajuda i participar en una festa amb la que ens volen homenatjar. Tornem cap a Cusco desprès de fer la dura pujada fins al vehicle i més de dues hores de viatge.
Diumenge 2 després d’esmorcar sortim amb el Celso a comprar encara més cosetes per la Jheylin i marxem acte seguit cap a Pucuto, a inspeccionar la criança de cuys, que hem finançat.
Revisem les cases de les famílies que s’han acollit al programa de criança d’animals, fotografiant les granges i els animalons. Comprovem que com a mínim tots disposen dels cuys que els hem facilitat i que la totalitat de les femelles, o estan prenyades o bé ja han parit les seves primeres cries. Ens acompanya a la revisió en José, que es el promotor de la criança, qui ens explica amb tot detall el procés i la feina realitzada. La nostre impressió es que es segueix el programa a plena satisfacció, i amb molta il·lusió per part dels criadors, tant es així que en alguns casos, fins i tot bategen la granja ifins i tot als animals. Caldrà no obstant millorar en alguns casos les gàbies, per a facilitar-ne la neteja.
En el recorregut que realitzem ens trobem amb la senyora Andrea, qui té més de 100 anys, si bé no sap quants. També durant la passejada ens obsequien amb menjar, al que no estem massa acostumats, com ho prova l’expressió de la Xesca.Finalitzat el recorregut d’inspecció anem a la Casa Comunal, on es serveix un dinar que algunes de les dones del poblat han realitzat a peu del local.A continuació comencen els balls de carnaval als que llògicament ens fan participar.
Retornem al Cusco acompanyats de la Jheylin que s’ha acomiadat dels seus, doncs l’endemà ingressa al Col·legi Santa Rosa de Lima. Sopem a l’habitació oncelebrem l’aniversari de la Xesca, donada la diferència horària, passant la Jheylin la darrera nit amb nosaltres.
El dilluns dia 3, esmorzem amb la Jheylin i els de l’hotel sorprenen la Xesca amb un pastís d’aniversari, doncs avui fa anys. A les vuit sortim cap al col·legi on ja ens esperen el Celso i el Roberto amb tot el material i mobiliari que hem comprat per la nena. A l’arribar ens trobem amb la cerimònia d’inici de curs que comprèn missa i acte de reafirmació nacional, previ a la presentació del quadre docent, amb tot l’alumnat en formació i ben uniformades.
Finalitzada la cerimònia de més de dues hores ens rep la germana Rosa Elvira, qui ens acompanya a la que serà l’habitació de la Jheylin. Procedim a muntar el llit, mentre la Xesca amb el Celso, surten disparats a comprar un armari per poder desar la roba. Instal·lada al complert l’habitació i desada la robeta, marxem acomiadant-nos de la nena per una temporada.
Emprenent ràpida marxa cap a Pumaorcco, de camí deixem a Pucuto al Roberto i recollim a la Milusca i al José (el Promotor), arribant a les muntanyes als volts de les dues, essent rebuts pel secretari de la comunitat, en Julio, acompanyat per una petita banda formada per dos tambors i dues flautes. Fem el pedregós camí de baixada fins a la zona comunal acompanyats per la musica de la banda i el so que emet la conxa, destrament bufada pel secretari, anunciant a la resta de la comunitat la nostra arribada.
Poc abans d’arribar a la zona comunal, surten a rebre’ns la resta dels habitants de la comunitat, en formació encapçalada pel president i consellers, guarnits amb els vestits típics i onejant banderetes. Realment molt emocionant !
Ens fan pujar al saló comunal que ha estat guarnit especialment per a l’ocasió amb cartells de benvinguda i treballs d’artesania local realitzats pels propis membres de la comunitat. Rebem la salutació del president de la comunitat i la resta de consellers, convidant-nos a asseure amb ells a la presidència, metre entren a la sala la resta de la comunitat i s’acomoden com poden als bancs i paviment, que ha estat expressament netejat amb querosè per a l’ocasió. A continuació el secretari exposa el programa de l’acte que consistirà, primerament amb l’àpat que han preparat, tot i que el que ens serveixen a nosaltres l’ha preparat la Milusca, a base d’amanida i espaguettis, mentre ells mengen patates al caliu. Mengem el que podem (la Xesca fa veure que menjar, però no tasta res) i la resta ho cedim als nens i grans de la comunitat.
A continuació començaren els balls de carnaval, primer dels grans i més tard dels menuts. Per acabar la gresca ens tragueren a ballar amb els ballarins de la comunitat, prèvia col·locació dels barrets populars, “montera” i “chullo”. Realment esgotador.
Després d’un breu descans començà la petició d’ajuts, exposada pels propis membres de la comunitat, consistents en:
Capacitació, gàbies, animals i menjar per a la criança de cuys.
Letrines amb neteja per aigua.
Mercat per a la venda d’artesania.
Material escolar.
Aliments bàsics.
Els contestem que totes aquestes peticions seran degudament estudiades, sobre els pressupostos que ens hauran de trametre.
Ens acomiadem de la comunitat però abans els demanem de fer-nos fotografies en cadascuna de les famílies, amb tots els membres presents, mentre la Milusca pren nota dels noms per a dur un bon registre d’identificació a incorporar a les fitxes que tenim.
Arribem a l’hotel a les nou del vespre i tant sols tenim ganes de sopar a l’habitació, però estem realment satisfets per l’experiència viscuda de comprovar l’ordre, rectitud i sobre tot l’agraïment d’aquesta gent per lo poc que han rebut de nosaltres.El dimarts dia 4, ens ho prenem amb més calma, sortint a les deu cap a l’Hospital Regional de Cusco. Ens entrevistem amb la senyora Sonia Zárate Dalens, directora d’Administració de l’hospital i amb el llicenciat Darwin Figueroa, Relacions Públiques de l’hospital, qui després de manifestar-los el nostre desig de col·laboració per part de facultatius simpatitzants de l’Associació Amics del Perú, ens reafirmen el seu interès per a que això sigui possible, demanant-nos que entrem per registre la sol·licitud de col·laboració amb l’hospital, comprometent-se a lliurar-nos contesta d’immediat.
Els comentem les diverses possibilitats de col·laboració, indicant-nos que per la col·laboració d’intervencions quirúrgiques precisen de còpia del títol del facultatiu i els tipus d’intervencions que podria realitzar. Comentem així mateix altres tipus de col·laboracions mèdiques, com medecina pediàtrica i psiquiatria infantil, que podrien realitzar altres facultatius simpatitzants de l’associació. Elsenyor Figueroa ens manifesta el seu especial interès per aquesta darrera especialitat, doncs no existeix en tot el Cusco. Ens demana també si fora possible la col·laboració desinteressada d’altres professionals, tals com enginyers informàtics i electrònics, sortint a col·lació la possibilitat departicipació en el projecte que precisen d’una “hostatgeria”, edifici destinat a allotjar als familiars de pacients de les zones més allunyades, principalment nens ingressats als serveis de cremats o neògnats, que precisen d’atenció permanent de les mares o familiars més directes, que han d’estar-sepels corredors de les sales de l’hospital, mentre dura l’estada dels ingressats, períodes sovint llargs.
Ens convida a visitar les ales de l’hospital d’aquestes especialitats, podent apreciar de primera mà com els nens ingressats, tenen a les seves mares amb ells, dormint al terra dels corredors, en condicions realment infrahumanes. Acordem amb ell que li realitzarem un avantprojecte d’aquest edifici destinat ahostatgeria per a familiars, amb capacitat inicial per unes deu famílies i ens acomiadem desitjant-nos una molt bona col·laboració. Sortim de l’hospital prou afectats i ens dirigim a les oficines de telefònica per tal de contractar laconnexió inalàmbrica pel portàtil que hem facilitat al Celso. No ho aconseguim doncs malgrat haver de tornar a la tarda, no podem realitzar la contractació, al no estar legalment constituïts al Perú, necessitem el RUC (Registre únic de contribuents). Acordem amb el Celso que ho intentarà a través de tercers.
Dediquem la tarda, conjuntament amb el Celso a fer algunes gestions més relacionades amb la Jheylin i a preparar els escrits per l’hospital i la comunitat de Pumaorcco, en un dels salons de l’hotel.
El dimecres dia 5, destinem el matí a comprar el material escolar i els cabdells de llana que el Celso pujarà a Pumaorcco, com a primera ajuda de les que ens varen demanar, i a conèixer la casa del Celso i la Milusca, que s’han independitzat i viuen sols a Huaro, en una modesta caseta que tenen llogada.
De retorn al Cusco ens acostarem al col·legi de la Jheylin per a veure a la hermana Rosa i interessar-nos per la Jheylin, assabentant-nos que la nena havia reaccionat amb rebel·lia a la nova situació. Li mostrem el nostre total ajut a la hermana, i ens acomiadem sense veure a la nena, doncs entre totsconsiderem que és el millor per ella.
Dediquem la resta de la tarda a donar un vol per Cusco, que encara no havíem realitzat, quedant-nos a sopar en una pizzeria de la Plaça d’Armes i cap a l’hotel a fer la maleta doncs tornem a l’endemà.
El dijous dia 6, ens acomiadem del Celso i la Milusca, que ens acompanyen a l’aeroport, i es queden amb les ganes d’acompanyar-nos més lluny i sortim cap a Lima, posteriorment Madrid i finalment Barcelona, on arribem divendres ales quatre de la tarda, doncs la connexió de Madrid amb Barcelona la perdem per culpa de que les maletes que no havíem pogut facturar directes a Barcelona, triguen més d’una hora en sortir. Finalment ho resolem amb un pont aeri, sense cost addicional.
DESPESES EN AJUDES
LOTS D’ALIMENTS per 54 famílies de la comunitat de Pumaorcco..... 1.401,70 sols
OJOTAS (sandàlies), 150 parells per la Comunitat de Pumaorcco.... 470,00 sols
LLANA, 5 cabdells per cadascuna de les 54 famílies de la Comunitat de Pumaorcco.... 810,00 sols
MATERIAL ESCOLAR pels nens de la Comunitat de Pumaorcco... 351,50 sols
LOT D’ALIMENTS per la senyora Andrea de la comunitat de Pucuto.... 32,00 sols
TOTAL DESPESES EN AJUDES...3.065,20 sols (equivalent a 730 €)
AGRAÏMENTS
Agraïm les aportacions dels col·laboradors habituals de l’Associació i en especial les aportacions per aquest viatge realitzades pels nostres amics, en Armando Galve i la seva esposa Pilar Algàrete, conjuntament amb les seves filles i gendres; en Pere Abellan i la seva esposa l’Isabel Valle, amb les seves filles Miriam i Carla; la Jaki i les seves alumnes de la Sala Serenor; en Felix Martinez i la seva esposa Juani Nieto; en Joan Roca i la seva esposa Montse Martínez; l’Antonia Cano; la Montse Lacruz; la Maria Paredes; l’Oriol Mangas; la Teresa Martínez, en Miquel de Monistrol i la Ramona Sendrós.
Gràcies a tots de tot cor.
Com molt be sabeu alguns dels que em coneixeu, amb una colla d'amics extraordinaris, hem format una petitat associació d'ajuda a la zona de Cuzco, al Perú. Aquí podeu llegir l'informe de l'últim viatje realitzat per dos dels membres més actius del grup, el Toni i la Xesca.
Per més informació us prego que visiteu http://www.amicsdelperu.org, tots sereu benvinguts i gràcies per endavant !!!!
Període: 27 de febrer al 7 de març de 2008
Participants: Xesca Abellán i Antoni Ventura
Arribàrem al Cusco el dijous 28, al migdia després d’un llarg viatge, via Madrid i Lima, on hem passat la nit a l’hotel de l’aeroport. A l’arribar a l’aeroport, on ens esperava la Jheylin, acompanyada del Celso i la Milusca, la seva enamorada, ens traslladarem directament a l’hotel Libertador. La Jheylin volgué quedar-se amb nosaltres a dormir, pel que ens instal·larem i començà l’aprenentatge d’un nou mon per la Jheylin, coses que desconeixia, tals com pujar amb ascensor, dormir a l’hotel, dinar en un restaurant, banyar-se en una banyera amb aigua calenta, etc.
Desprès de dinar tornarem a l’hotel per tal de programar, amb el Celso i la Milusca, les activitats a realitzar durant els dies de la nostre estada al Cusco, així com la compra de tots els útils que precisa la Jheylin per a la seva imminent incorporació al col·legi.
Abans de sopar a l’habitació de l’hotel férem la banyada a fons i a dormir acompanyada del pelutx que per ella ens va donar la nostre amiga Jaki.
Divendres 29, desprès d’esmorcar a l’hotel, activitat nova per la nena, ens reunírem amb el Celso i la Milusca i començàrem el llarg peregrinatge per a comprar tot el que necessita la Jheylin per a l’ingrés al col·legi i internat. Començarem per anar a veure a la “hermana Rosa” al col·legi, i concretar l’ingrés el proper dilluns de la Jheylin. Sota una tènue pluja anàrem d’un cantó a l’altre comprant de tot, que pràcticament es el que es necessita per a la nova vida que emprendrà la nena. Aquesta feixuga tasca ens ocupà fins a primera hora de la tarda, amb una breu pausa per dinar a la plaça d’Armes.
A la tarda, desprès de localitzar un llibre de text que ens faltava, anàrem al supermercat a encarregar els 54 lots de menjar que pujarem al dia següent a Pumaorcco. Finalment ens desplaçàrem a Pucuto per a veure al Roberto, el pare de la Jheylin, i parlar amb ell sobre el futur de la nena.
El dissabte 1 a primera hora ens recullen a l’hotel el Celso, el Cris i el Roberto i ens dirigim cap El Molino (una espècie d’encants) a continuar amb les compres per la Jheylin. El Roberto es fa càrrec de la compra del llit, tauleta, matalàs i llençols, comprant-li nosaltres la resta d’aixovar i robeta.
Finalitzades les compres, el Roberto amb la nena surten carregats cap a Pucuto, aprofitaran el dia per que la nena es despedeixi de tothom i dormi per darrera nit a casa seva. La resta, en un altre cotxe més gran, marxem cap a Pumaurcco, realitzant prèviament la compra de 150 ojotas (sandàlies de cautxú) i la càrrega de les bosses d’aliments per la comunitat de les muntanyes, comprades al supermercat Mega.
Amb el vehicle a “tope” sortim cap a Pumaurcco, on arribem als volts de les dues de la tarda. Ajudats pels homes de la comunitat, descarreguem i baixem la càrrega fins al local comunal, on som rebuts per les autoritats locals. Després dels discursets de benvinguda, passem directament a lliurar l’ajuda que portem, consistent en caramels, galetes, robeta i sabates recollides a Sabadell, els lots d’aliments, les sandàlies i unes pilotes per encàrrec del nostre fill Oriol.
Quedem especialment impressionats al emprovar les sabates als nens i veure alguns dels peuets, que semblen de pell d’elefant, segurament mai s’han rentat.
Ens obsequien amb patates i formatge i acordem que tornarem el proper dilluns, per a veure els treballs realitzats amb la llana que els varem lliurar a l’anterior viatge, rebre les propostes de sol·licitud d’ajuda i participar en una festa amb la que ens volen homenatjar. Tornem cap a Cusco desprès de fer la dura pujada fins al vehicle i més de dues hores de viatge.
Diumenge 2 després d’esmorcar sortim amb el Celso a comprar encara més cosetes per la Jheylin i marxem acte seguit cap a Pucuto, a inspeccionar la criança de cuys, que hem finançat.
Revisem les cases de les famílies que s’han acollit al programa de criança d’animals, fotografiant les granges i els animalons. Comprovem que com a mínim tots disposen dels cuys que els hem facilitat i que la totalitat de les femelles, o estan prenyades o bé ja han parit les seves primeres cries. Ens acompanya a la revisió en José, que es el promotor de la criança, qui ens explica amb tot detall el procés i la feina realitzada. La nostre impressió es que es segueix el programa a plena satisfacció, i amb molta il·lusió per part dels criadors, tant es així que en alguns casos, fins i tot bategen la granja ifins i tot als animals. Caldrà no obstant millorar en alguns casos les gàbies, per a facilitar-ne la neteja.
En el recorregut que realitzem ens trobem amb la senyora Andrea, qui té més de 100 anys, si bé no sap quants. També durant la passejada ens obsequien amb menjar, al que no estem massa acostumats, com ho prova l’expressió de la Xesca.Finalitzat el recorregut d’inspecció anem a la Casa Comunal, on es serveix un dinar que algunes de les dones del poblat han realitzat a peu del local.A continuació comencen els balls de carnaval als que llògicament ens fan participar.
Retornem al Cusco acompanyats de la Jheylin que s’ha acomiadat dels seus, doncs l’endemà ingressa al Col·legi Santa Rosa de Lima. Sopem a l’habitació oncelebrem l’aniversari de la Xesca, donada la diferència horària, passant la Jheylin la darrera nit amb nosaltres.
El dilluns dia 3, esmorzem amb la Jheylin i els de l’hotel sorprenen la Xesca amb un pastís d’aniversari, doncs avui fa anys. A les vuit sortim cap al col·legi on ja ens esperen el Celso i el Roberto amb tot el material i mobiliari que hem comprat per la nena. A l’arribar ens trobem amb la cerimònia d’inici de curs que comprèn missa i acte de reafirmació nacional, previ a la presentació del quadre docent, amb tot l’alumnat en formació i ben uniformades.
Finalitzada la cerimònia de més de dues hores ens rep la germana Rosa Elvira, qui ens acompanya a la que serà l’habitació de la Jheylin. Procedim a muntar el llit, mentre la Xesca amb el Celso, surten disparats a comprar un armari per poder desar la roba. Instal·lada al complert l’habitació i desada la robeta, marxem acomiadant-nos de la nena per una temporada.
Emprenent ràpida marxa cap a Pumaorcco, de camí deixem a Pucuto al Roberto i recollim a la Milusca i al José (el Promotor), arribant a les muntanyes als volts de les dues, essent rebuts pel secretari de la comunitat, en Julio, acompanyat per una petita banda formada per dos tambors i dues flautes. Fem el pedregós camí de baixada fins a la zona comunal acompanyats per la musica de la banda i el so que emet la conxa, destrament bufada pel secretari, anunciant a la resta de la comunitat la nostra arribada.
Poc abans d’arribar a la zona comunal, surten a rebre’ns la resta dels habitants de la comunitat, en formació encapçalada pel president i consellers, guarnits amb els vestits típics i onejant banderetes. Realment molt emocionant !
Ens fan pujar al saló comunal que ha estat guarnit especialment per a l’ocasió amb cartells de benvinguda i treballs d’artesania local realitzats pels propis membres de la comunitat. Rebem la salutació del president de la comunitat i la resta de consellers, convidant-nos a asseure amb ells a la presidència, metre entren a la sala la resta de la comunitat i s’acomoden com poden als bancs i paviment, que ha estat expressament netejat amb querosè per a l’ocasió. A continuació el secretari exposa el programa de l’acte que consistirà, primerament amb l’àpat que han preparat, tot i que el que ens serveixen a nosaltres l’ha preparat la Milusca, a base d’amanida i espaguettis, mentre ells mengen patates al caliu. Mengem el que podem (la Xesca fa veure que menjar, però no tasta res) i la resta ho cedim als nens i grans de la comunitat.
A continuació començaren els balls de carnaval, primer dels grans i més tard dels menuts. Per acabar la gresca ens tragueren a ballar amb els ballarins de la comunitat, prèvia col·locació dels barrets populars, “montera” i “chullo”. Realment esgotador.
Després d’un breu descans començà la petició d’ajuts, exposada pels propis membres de la comunitat, consistents en:
Capacitació, gàbies, animals i menjar per a la criança de cuys.
Letrines amb neteja per aigua.
Mercat per a la venda d’artesania.
Material escolar.
Aliments bàsics.
Els contestem que totes aquestes peticions seran degudament estudiades, sobre els pressupostos que ens hauran de trametre.
Ens acomiadem de la comunitat però abans els demanem de fer-nos fotografies en cadascuna de les famílies, amb tots els membres presents, mentre la Milusca pren nota dels noms per a dur un bon registre d’identificació a incorporar a les fitxes que tenim.
Arribem a l’hotel a les nou del vespre i tant sols tenim ganes de sopar a l’habitació, però estem realment satisfets per l’experiència viscuda de comprovar l’ordre, rectitud i sobre tot l’agraïment d’aquesta gent per lo poc que han rebut de nosaltres.El dimarts dia 4, ens ho prenem amb més calma, sortint a les deu cap a l’Hospital Regional de Cusco. Ens entrevistem amb la senyora Sonia Zárate Dalens, directora d’Administració de l’hospital i amb el llicenciat Darwin Figueroa, Relacions Públiques de l’hospital, qui després de manifestar-los el nostre desig de col·laboració per part de facultatius simpatitzants de l’Associació Amics del Perú, ens reafirmen el seu interès per a que això sigui possible, demanant-nos que entrem per registre la sol·licitud de col·laboració amb l’hospital, comprometent-se a lliurar-nos contesta d’immediat.
Els comentem les diverses possibilitats de col·laboració, indicant-nos que per la col·laboració d’intervencions quirúrgiques precisen de còpia del títol del facultatiu i els tipus d’intervencions que podria realitzar. Comentem així mateix altres tipus de col·laboracions mèdiques, com medecina pediàtrica i psiquiatria infantil, que podrien realitzar altres facultatius simpatitzants de l’associació. Elsenyor Figueroa ens manifesta el seu especial interès per aquesta darrera especialitat, doncs no existeix en tot el Cusco. Ens demana també si fora possible la col·laboració desinteressada d’altres professionals, tals com enginyers informàtics i electrònics, sortint a col·lació la possibilitat departicipació en el projecte que precisen d’una “hostatgeria”, edifici destinat a allotjar als familiars de pacients de les zones més allunyades, principalment nens ingressats als serveis de cremats o neògnats, que precisen d’atenció permanent de les mares o familiars més directes, que han d’estar-sepels corredors de les sales de l’hospital, mentre dura l’estada dels ingressats, períodes sovint llargs.
Ens convida a visitar les ales de l’hospital d’aquestes especialitats, podent apreciar de primera mà com els nens ingressats, tenen a les seves mares amb ells, dormint al terra dels corredors, en condicions realment infrahumanes. Acordem amb ell que li realitzarem un avantprojecte d’aquest edifici destinat ahostatgeria per a familiars, amb capacitat inicial per unes deu famílies i ens acomiadem desitjant-nos una molt bona col·laboració. Sortim de l’hospital prou afectats i ens dirigim a les oficines de telefònica per tal de contractar laconnexió inalàmbrica pel portàtil que hem facilitat al Celso. No ho aconseguim doncs malgrat haver de tornar a la tarda, no podem realitzar la contractació, al no estar legalment constituïts al Perú, necessitem el RUC (Registre únic de contribuents). Acordem amb el Celso que ho intentarà a través de tercers.
Dediquem la tarda, conjuntament amb el Celso a fer algunes gestions més relacionades amb la Jheylin i a preparar els escrits per l’hospital i la comunitat de Pumaorcco, en un dels salons de l’hotel.
El dimecres dia 5, destinem el matí a comprar el material escolar i els cabdells de llana que el Celso pujarà a Pumaorcco, com a primera ajuda de les que ens varen demanar, i a conèixer la casa del Celso i la Milusca, que s’han independitzat i viuen sols a Huaro, en una modesta caseta que tenen llogada.
De retorn al Cusco ens acostarem al col·legi de la Jheylin per a veure a la hermana Rosa i interessar-nos per la Jheylin, assabentant-nos que la nena havia reaccionat amb rebel·lia a la nova situació. Li mostrem el nostre total ajut a la hermana, i ens acomiadem sense veure a la nena, doncs entre totsconsiderem que és el millor per ella.
Dediquem la resta de la tarda a donar un vol per Cusco, que encara no havíem realitzat, quedant-nos a sopar en una pizzeria de la Plaça d’Armes i cap a l’hotel a fer la maleta doncs tornem a l’endemà.
El dijous dia 6, ens acomiadem del Celso i la Milusca, que ens acompanyen a l’aeroport, i es queden amb les ganes d’acompanyar-nos més lluny i sortim cap a Lima, posteriorment Madrid i finalment Barcelona, on arribem divendres ales quatre de la tarda, doncs la connexió de Madrid amb Barcelona la perdem per culpa de que les maletes que no havíem pogut facturar directes a Barcelona, triguen més d’una hora en sortir. Finalment ho resolem amb un pont aeri, sense cost addicional.
DESPESES EN AJUDES
LOTS D’ALIMENTS per 54 famílies de la comunitat de Pumaorcco..... 1.401,70 sols
OJOTAS (sandàlies), 150 parells per la Comunitat de Pumaorcco.... 470,00 sols
LLANA, 5 cabdells per cadascuna de les 54 famílies de la Comunitat de Pumaorcco.... 810,00 sols
MATERIAL ESCOLAR pels nens de la Comunitat de Pumaorcco... 351,50 sols
LOT D’ALIMENTS per la senyora Andrea de la comunitat de Pucuto.... 32,00 sols
TOTAL DESPESES EN AJUDES...3.065,20 sols (equivalent a 730 €)
AGRAÏMENTS
Agraïm les aportacions dels col·laboradors habituals de l’Associació i en especial les aportacions per aquest viatge realitzades pels nostres amics, en Armando Galve i la seva esposa Pilar Algàrete, conjuntament amb les seves filles i gendres; en Pere Abellan i la seva esposa l’Isabel Valle, amb les seves filles Miriam i Carla; la Jaki i les seves alumnes de la Sala Serenor; en Felix Martinez i la seva esposa Juani Nieto; en Joan Roca i la seva esposa Montse Martínez; l’Antonia Cano; la Montse Lacruz; la Maria Paredes; l’Oriol Mangas; la Teresa Martínez, en Miquel de Monistrol i la Ramona Sendrós.
Gràcies a tots de tot cor.
Comentaris