dissabte, de març 15, 2008

Ei !!, que vem anar de viatje.

Hola,

Se que vaig prometre que no tornaria a escriure més al blog, i menys de nosaltres, pero ho sento, m'agrada, m'encanta escriure i a on vaig dir una cosa, no puc fer res més que rectificar i tirar enrera. Així que per aquesta raó he decidit continuar explicant coses i possar en lletres totes les tonteries que ens passen al nostre exil.li de luxe, o pel meu cap.

La setmana passada, per coses del meu nou càrrec, vem tenir el plaer de poder viatjar pel nord del país. La veritat és que va ser una pallissa considerable, sobre tot per l'estat de les carreteres en molts trams, però va ser genial.

Vem sortir de Punta Cana cap a les sis del matí i com que aquest país és essencialment centralista, tot, absolutament tot, ha de passar per la capital, així que les quatre primeres hores de camí només les vem fer servir per arribar i creuar Santo Domingo.

Una vegada aconsegueixes deixar la capital, després d'una hora de cues, pitos, cotxes espantosos, gent que ven de tot als semàfors, portes tancades amb pany des de dins, mil ulls per que ningú no se't fiqui a dins del cotxe, ja sigui amb motor o no, i mil històries més que suposa creuar l'urbe, vem enganxar l’autopista Duarte en direcció al nord. Us faig un petit incís, Juan Pablo Duarte és el pare de la pàtria dominicana, és el senyor que, junt amb altres dos tipus més, va aconseguir d’independència del país veí d'Haití, doncs be, tot en aquest país es diu Duarte, per suposat l’autopista més important també. No és estrany trobar en una mateixa ciutat l'avinguda Duarte, el carrer Duarte, el parc Duarte, el pont Duarte, l'institut Duarte, l'hospital Duarte i quaranta coses més amb el nom de Duarte.

Be, camí del nord vem passar per San Francisco de Macorís, una població interior rodejada de camps d'arròs amb unes vistes espectaculars. I una mica més endavant ja vem fer un alt per menjar-nos un platet de escamarlans i uns peixets fregits, per matar una mica la gana ...

En arrivar a Nagua, ja al nord de l'illa i tocant a l'oceà Atlàntic, la nostra amiga Juana es va quedar per anar a casa, a una població veïna, i nosaltres vem continuar fins a Samanà.

Allà, després de fer totes les coses de feina que tenia pendentes, vem anar a veure balenes. Les balenes geperudes venen a la baïa de Samanà per cuidar els seus cadells nounats i per aparellar-se. Ja no en queden gaires, potser un parell de dotzenes, però tot i així encara en vem veure alguna. La veritat és que és un espectacle inoblidable, si be tinc els meus dubtes de que lo que fem per anar a veure-les sigui molt etic. No crec jo que a mi m’agradés que mentre "m'aparello" amb la meva companya tingues vuit o deu vaixells plens de gent (amb el seu percentatge de dròpols corresponents, és clar) mirant com ho faig.

Després vem visitar l'illa del Cayo Levantado. Un lloc meravellós i paradisíac.

Encara vem estar dos dies més de ruta, per Rio San Juan i Puerto Plata. Un recorregut extraordinari per un país que és tant diferent al nord com Dinamarca de nosaltres.

Una abraçada a tots,

4 comentaris:

Anònim ha dit...

quins records........ ah per cert gracies per tornar a escriure

Sandra ha dit...

Sí senyor, com us cuideu i molt bé que feu!

Una abraçada enorme des de dospeixos

Monitor de LCD ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

9/5/2008, 16h45 en Polinya
Hola parella, aqui esta plovent, per sort, y he aprofitat a la feina per no fer res,jejeje, i m'he dit, trobo a faltar l'iamxa, he buscat al Google i el primer que trobo es el teu blog, lleginto-ho he vist el apartat en que vau visitar el nord de l'illa i `m'ha fet rememorar el primer dia que vaig arriba a l'illa vam fer el mateix cami, i segons sembla no ha cambiat res en 15 anys.
Espero que en trobem aviat.
Una abaraçada molt forta a tots dos.

Xaume Ay.