Els amics que venen

Hola,

Només vui dedicar avui un parell de ratlles a donar notícies de vida per tots aquells que de tant en tant perdeu aquests minuts tan preuats en lloc de treballar, en visitar les bestieses que acostumo a escriure.

Doncs be, per tots vosaltres us diem que estem molt be, tranquils ja una vegada passada la temporada d'estiu a on hem tingut la gran sort de comprovar com lo milloret de cada casa venia a passar uns dies de vacances a la República Dominicana, destí cultural allà on els hi hagi. Hem aprofitat la temporada per fer una bona repassada de tots els equips de primera divisió de la lliga espanyola en veure pel buffet, i pels restaurants de luxe, d'un hotel de cinc estrelles als seus fans, tots amb cossos clarament esportius i sense marques com tatuatges o pircings, lluir amb orgull les samarretes corresponents al Barça, al Madrid, al València, al Sevilla, al Getafe, ... en fi, totes. Ah !!! sense menysprear el xandall de la selecció espanyola de fútbol, ni la manida samarreta vermella amb el set a l'esquena.

Però també hem tingut la enorme fortuna de que uns amics ens vinguessin a visitar, la Dolors i el seu company, el David, un tipus genial, que han vingut a passar una setmaneta sota les palmeres i el sol tropical. A més de gaudir dels fons marins no reventats encara de l'Illa Catalina. La veritat és que ha estat una gran alegria per nosaltres rebre'ls i és d'aquelles coses que ens ajuden a continuar tan lluny de tots.

Be, res més.

Només enviar-vos una forta abraçada i dir-vos que no hem desaparegut, encara, i demanar-vos perdó per un silenci mig provocat per la desídia i la manca de temps que espero i desitjo no es repeteixi.

Petons,

Jordi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

‘Punta Cana 7 noches’: Guarionex, un tipo duro, todo un Philip Marlowe a la dominicana.

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

El cumpleaños de Quim

Gracias, República Dominicana

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado