Entrades

La Virgen del Sol

Imatge
Hola a todos, Quería anunciaros que, después de muchos meses y esfuerzos por parte de toda una serie de personas, ya está en las librerías la Virgen del Sol. Para los que me conocéis sabéis que ha sido una aventura larga, llena de emociones, consejos, ánimo incondicional de mis amigos y deseos conjuntos porque todo saliera bien. Pues bueno, no ha salido bien, ha salido extraordinario, y en una parte importante es gracias a vosotros, (aquí es donde voy a empezar a repartir florecitas, todas merecidas, eso sí), Gracias a Luz, porque sin su paciencia, ánimo y amor jamás habría tenido las fuerzas de llegar al final, a Xesca, como no, por TODO, a Sandra, que confió en la novela desde un principio y me hizo sentir por primera vez en mi vida ESCRITOR, a Yolanda, que también vio la posibilidad de publicar una aventura con más adverbios acabados en "mente" que palabras sin esa terminación, a Cecilio, Jose y Jaume, porque a pesar de dejarlos tirados muchos fines de semana por quedarme...

Mai no és massa tard per tornar a comencar ...

Hola a tots, Abans de res us haig de dir una cosa, sóc molt afortunat. La meva vida ha estat sempre un camí de creixement, ple de persones meravelloses de les que aprendre en tot moment. Una d’elles és la Sandra. La Sandra, pels que no la coneixeu, es com un petit tros de compromís en mig de tota la bogeria actual. És una persona que s’ha dedicat a ajudar als altres, sobre tot als altres més indefensos. I ara ha decidit ajudar-se ella, ajudar-se a sortir del camí de hàmsters, com diu un amic meu, en el que caminem la resta del mon occidental, i ha pres la decisió de marxar a viure a l’Índia. Potser no per sempre, però si per un temps. Lo que ella necessiti per trobar-se a si mateixa i créixer encara una mica més de lo molt que ho ha fet fins ara. Així doncs, estimada Sandra, de part de la Luz i meva, et dediquem aquesta cançó de Sopa de Cabra que creiem et va al pel. I per la resta, no estaria de més que escoltesim la lletra amb atenció, crec que és plena de bons auguris i esperances p...

Hola amics !!!

Imatge
Hola a todos, Este es un artículo para todos los que siempre me pedís (aquellos que nos conocéis, claro está), que colguemos alguna foto nuestra para saber cómo estamos. Aunque si os soy sincero, creo que nos pedís que colguemos fotos para reiros a mandíbula batiente de nosotros, ¡qué ya nos conocemos! Pues bien, para vosotros y para los que no tienen ni idea de quiénes somos, os enseñamos, como dice aquella birria de película, qué hicimos el último fin de semana. Por cierto, nosotros somos los de arriba. Muchos besos !!!!

El món que ens ha tocat viure.

Imatge
Hola a tots, Com alguns de vosaltres ja sabeu, a la setmana més maca, per mi és clar, de la vida a Catalunya, vem tenir la gran fortuna de viure-la a casa. Va ser una setmana plena d’emocions, el retrobament amb la família, amb els amics, amb els olors i els colors de lo que havia estat tota la vida la meva casa. Veure al pare, abraçar els amics i deixar-se petonejar pels nebots, per tothom. Veure la que havia estat la nostra fillola. Un moment únic de renaixença interior i de tancament de pactes. Aquells tàcits que es fan els que són de la mateixa família espiritual, aquells que diuen que, per molt lluny que vagis, sempre ets allà. Van ser, com us dic, uns dies de molta emoció, de molta alegria, i també de molta tristor en saber que cada abraçada i que cada petó tenia tan de primer com d’últim, sabent com sabíem que hauria de passar molt de temps abans no ens tornem a retrobar. La meva companya em demanava, potser per haver trobat per primera vegada a la seva vida un lloc estable per ...

Para los que no la conoceis

Imatge
Hola, La mayoria de los que leais este articulo ya la conocereis, pero tanto para vosotros como para el resto de incautos que tengan unos minutos a perder entre estas lineas, me gustaria presentaros a una persona muy especial. Es aventurera. No se asusta practicamente en ninguna ocasion. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Una show women nata. Encantadora y dulce con la gente, no necesita llamar la atencion para ser el centro. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ No le importa si comemos caviar o papas hervidas en el restaurante mas feo del mundo. ---------------------------...

El soneto de mi amigo M&M

Imatge
Hola, Este es un soneto que me ha enviado un buen amigo mío. Es un tipo que, por más que se lo digo, no quiere ver que está desaprovechado. Debería tener un programa de televisión en el que simplemente le pusiesen un micrófono delante y lo dejaran hacer. Ríete tú de Buenafuentes y Locos de la Colina !!!! ¡¡¡ pero que perspicaz, cuanto seso !!! no se la he podido dar con queso... ¿ habrá sido el frugal régimen vegetariano ? ¿ o es que me dejé a la intemperie el ano ? No entiendo si me amenaza o me denuncia, porque lo de la pluma tiene mucha enjundia. En cualquier caso, de todo ello me quedo con que están tan bien que se tira un pedo. Y ya acabo tan escatológica como ilógica rima por no sentir más vergüenza ajena y grima. Sí, lo sé, no tiene la estructura de un soneto, quizá no tenga ni estructura, pero es genial, como quien lo escribió. Y yo soy súper afortunado de contar con su amistad. Cual adonis centenario, es un tipo smart, ágil y despierto de nombre viejo, aunque no muerto Miguel ...

La meva pàtria

Imatge
Hola, Avui reprenc la meva llengua per fer-me ressò d’una realitat que ens persegueix allà on anem. Primer de tot vull rememorar un article que vaig llegir amb motiu del mundial de futbol d’Alemania aquest estiu, no voldria mentir, però crec que va ser d’en Màrius Carol a la Vanguardia. Deia el periodista que estava fins als dellonces del mundial i dels sentiments exacerbats que despertava i que ell creia que agrupar la gent en equips de futbol depenent del lloc a on havien nascut era tan ridícul com fer equips per la professió, el color dels cabells o el nom del pare dels jugadors, “avui s’enfronten l’equip d’ulls negres contra l’equip dels fills dels Joans” i tot l’estadi rugint en una identificació gutural i ancestral. ¡Ridícul! Reconec que em va fer pensar i que tenia tota la raó. Sentir-nos d’una o una altre manera o identificar-nos amb gent que en realitat són absolutament diferent a nosaltres només pel lloc en el que haguem nascut és una tonteria. Jo no crec en pàtries i actes p...