Mai no és massa tard per tornar a comencar ...

Hola a tots,

Abans de res us haig de dir una cosa, sóc molt afortunat. La meva vida ha estat sempre un camí de creixement, ple de persones meravelloses de les que aprendre en tot moment.

Una d’elles és la Sandra. La Sandra, pels que no la coneixeu, es com un petit tros de compromís en mig de tota la bogeria actual. És una persona que s’ha dedicat a ajudar als altres, sobre tot als altres més indefensos. I ara ha decidit ajudar-se ella, ajudar-se a sortir del camí de hàmsters, com diu un amic meu, en el que caminem la resta del mon occidental, i ha pres la decisió de marxar a viure a l’Índia. Potser no per sempre, però si per un temps. Lo que ella necessiti per trobar-se a si mateixa i créixer encara una mica més de lo molt que ho ha fet fins ara.

Així doncs, estimada Sandra, de part de la Luz i meva, et dediquem aquesta cançó de Sopa de Cabra que creiem et va al pel. I per la resta, no estaria de més que escoltesim la lletra amb atenció, crec que és plena de bons auguris i esperances prous per intentar-ho també nosaltres.

Molta, molta, molta sort, i moltes gràcies per tot lo que vas fer per nosaltres. Pels "tres".



Comentaris

Anònim ha dit…
Moltes gràcies per aquest raconet que m'heu dedicat, la veritat es que m'heu fet emocionar!

Quina cançó més maca, i té tota la raó, ara és el moment d'anar en busca del meu tresor i prendre la decissió del meu cor, tot i que aquests últims dies de comiats seran força durs!

D'altra banda, i no és per treure mèrit eh...però sense persones com vosaltres tampoc podríem fer el que tant ens agrada. El vostre carinyo, la vostre dedicació, la vostra paciència, no té preu, i vosaltres ho sabeu.Us heu fet estimar molt i encara que estigueu lluny, sempre estareu amb nosaltres en una petita part del nostre cor.

Cuideu-vos molt i gràcies per ser com sou. Petons

Sandra

Entrades populars d'aquest blog

Una polla xica, pica i pellarica

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

La Virgen del Sol

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado

El cumpleaños de Quim