El blog personal de Jordi Díez

Hola, Us presento a la Cris i al Pep. Jo no els coneixia de res, però avui, tot seguint una noticia de la Vanguardia, he vist lo que han fet aquest últim any i mig i m'he emocionat tant o més que si els conegués en persona. De fet encara tinc eriçada la pell. El Pep i la Cris van decidir no entrar a la bogeria de la nostra vida actual i van marxar de viatge pel mon. Es van demostrar a si mateixos que amb uns 30 euros diaris podien complir el seu somni i tenir una experiència que, junts o separats, mai no oblidaran. En divuit mesos van visitar dinou països. Ells ja han començat el somni que la Luz i jo perseguim des de fa tres anys. Us convido a fer un passeig pel seu blog, un lloc en el que tenen una molt bona galeria d'imatges, evidentment anècdotes, mapes, consells, rutes, trucs, i tota la saviesa que dona el ser lliure. No puc res més que felicitar-los per la seva decisió i dir-los que un servidor espera seguir els seus passos en un temps no molt llunyà. Ja sabeu, tots els ...

Hola, Llegeixo avui a La Vanguardia, a la seva versió digital per motius obvis, lo següent: "Pepe Rubianes será juzgado por ultraje a España por sus declaraciones en TV3 El humorista se refirió en términos escatológicos a la unidad de España en una entrevista en 'El Club' emitida el 20 de enero de 2006 La Audiencia de Barcelona ha revocado el sobreseimiento del caso" Tot això, és a dir, expressar la seva opinió, poca broma, li pot suposar que el fiquin a la presó. Evidentment el Sr. Rubianes va pixar fora de test, i els seus comentaris bruts i carregats d'un cert odi per una part de la societat espanyola, no van ser encertats. Part de la societat aquesta que a mi personalment em produeix el mateix rebuig i por. Tot just surt aquesta noticia amb una altre en la que un tipus ha estat condemnat per injuriar greument a l'alcalde de Madrid. Be, potser no te raó de ser una cosa amb l'altre, però és ben curiós que injuriar a Espanya (paraula heterogènia a on n...

Hola, Suposo que molts de vosaltres ja ho deurieu veure en directe. Per a mi, que fa poc que tinc conexió a les emissions de TVC Internacional, va ser una troballa espectacular, i crec que si coses com aquestes es fecin amb més normalitat a tot el mon, les coses com a mínim serien més divertides. La veritat és que vaig riure molt, molt, i ho vui possar aquí per tots els que no tinguessiu la oportunitat de veureu-ho, o que vulgueu repetir en tardes fosques de feina, ho pugueu fer. Salut, I, Visca Catalunya.

Hola, Ara fa una setmaneta que vem anar a veure una de les cascades, "saltos" els hi diuen aquí, més famoses del país, El Salto del Limón. No és que sigui molt gran, la veritat és que és més aviat petit, poc més de cinquanta metres d'altitut, però és espectacular. Està a la península de Samanà, a l'interior, i el seu accés no és precisament fàcil, però ja se sap que els rius passan per on volen ells, i no al costat d'una autopista perquè tothom hi pugui anar a veureu amb facilitat, per sort. També, com veieu a la foto, et pots banyar i una de les coses més espectaculars és que pots passar a l'altra banda de la caiguda de l'aigua i veure el mon darrera una cortina que treu la parla. A més de lo preciós del lloc, sempre hi ha algú que per una propineta s'atreveix a fer cabrioles com les del video. Petons !!!

Avui, no se encara perquè, m’he llevat una mica enyorat. He arribat a la feina i lo primer que he fet ha estat buscar al meu reproductor de música enllaunada la cançó d’en Lluís Llach, el Meu País és Tan Petit. I sense poder evitar-ho, la pell se m’ha començat a esgarrifar i el cor a encongir-se. He tancat la porta, de fet encara ho està, del meu despatx i m’he fet un fart de plorar. Estic molt content, perquè després de quasi dos anys de viure a fora no m’ha baixat ni una miqueta el desig immens de tornar algun dia a casa, ni l’amor intens per la terra que em va fer persona, i això m’ha fet sentir encara part d’alguna cosa. Se que aquesta idea de la terra deixada enrere és una idealització de lo que en veritat és, però jo la trobo a faltar. Com a vosaltres. Un petó molt gran. El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'...

Hola a tots, Aquest cap de setmana ha estat prou trist per tots els que ens estimem a la Penya, per a mi el millor equip Català de la història del basket al nostre país. Tot i tenir un dels millors equips que mai ens ha representat, no vem ser capaços de guanyar al AXA Barça en les semifinals de la lliga ACB. Una competició per altre banda injusta amb el sistema de Play-off, i que ha deixat fora als dos millors equips de la fase regular. Crec que no és just que en només dos partits et juguis tot lo fet en els 34 anteriors, però així és l'esport. De totes maneres, d'aquesta forma ja haurien quedat fora els Spurs i els Pistons, i els amants del bàsquet encara podem gaudir de més espectacle, però no consola que a altres llocs les coses és facin millor. En fi, felicitats al AXA Barça, als àrbits, als membres de la Eurolliga (que encara ara deuen estar fent palmetes amb les orelles), i als jugadors barcelonins nascuts entre el barri de Gràcia i la Barceloneta, Ilyasova, Marconato, L...

Hola a todos, Ahora hacía unos días que no tenía tiempo de escribir alguna de las múltiples historias que nos ocurren en este país, y me disculpo por ello, pero intentaré compensaros con este post. Desde el pasado sábado 17-05 hasta ayer 22-05 hemos estado, Luz y yo, de viaje en Samaná. Samaná, como sabéis los que seguís este blog de tanto en tanto, es la península que se forma en el noreste de la isla. Allí la empresa para la que trabajo tiene cuatro hoteles y forma parte de mis obligaciones ir una o dos veces al mes para ver que tal está todo. He ido muchas veces a Samaná, pero nunca lo había hecho para comprobar que excursiones ofrecemos desde allí, y me he quedado alucinado. Samaná es uno de los lugares más hermosos de este país. Me he atrevido a colgar unas cuantas fotos para que lo veais con vuestros propios ojos. Una de las primeras cosas que hicimos fue visitar Las Galeras y marchar hasta Playa Rincón en una lancha rápida. Para aquellos que ya no se acuerdan ni de la cara que t...