Entrades

La Luz està de vacances

Imatge
Hola a tots, Abans de res, moltes gràcies a tots els que us veu enrecordar el dia de Sant Jordi de mi. M'hauria agradat moltíssim ser-hi amb tots vosaltres, i amb la meva estimada Catalunya en aquest dia, però ... pel proper serà. Com que feia dies que no no penjava cap comentari, volia explicar-vos només que la Luz està de vacances a la seva terra, tot i que espero que torni aviat, i que abans de marxar ho vem celebrar i ens vem menjar un peixet a la vora del mar. També, per tots aquells que heu estat aquí, i pels que heu de venir encara, comunicar-vos que hem canviat de casa i que hem marxat a viure a un petit apartament que ja és casa vostra. Així que ja no teniu cap excusa els que vulgueu passar uns dies a la República a cos de rei. I res més, només dir-vos que hi ha una noticia molt bona en espera de concretar-se (no és en principi que haguem de ser pares), que estem molt bé i que us esperem amb els braços oberts. (aquesta és la vista des del xiringuito en que ens vem fotre el...

Amics

Imatge
Hola, Llegeixo avui, després d'un dia esgotador, després d'haver intentat escriure durant dos o tres dies els mails que tinc a mitges pels meus amics, la Contra de la Vanguardia, i em trobo amb aquesta frase: "Epicuro enseña que la amistad es imprescindible para la vida feliz. Es cierto: cuando un amigo me pidió leer mis escritos, ¡comencé a verme, a recuperarme! " ¿Què més puc dir? Gràcies per ser els meus amics. Encara que em costi, que ens costi, mantenir el contacte diari que sempre haviem cuidat tant i tant, heu de saber que us recordo a cada cosa que em passa, cada plat que menjo, cada frase que sento, cada história que explico, i que a cada moment de la meva vida us tinc presents. Volia que ho sapiguéssiu, que no tingueu cap dubte i que recordeu que us estimo amb tot el cor. I que us trobo a faltar més de lo que vosaltres mateixos podeu pensar. Jordi.

Nicolases de Ovando y similares

Imatge
Hola, Es por muchos de vosotros conocido mi amor a las tierras americanas, incluso en primera persona, como muy bien sabéis. Un sentimiento de cariño por estos lares que me han llevado incluso a desear establecerme definitivamente en este lado del mundo. Es la sociedad americana un conglomerado de gentes extrañas, mil veces mezcladas y rehechas, humilladas y orgullosas. Atención, cuando hablo de americanos nunca me refiero a los anglosajones, léase canadienses o americanos, que para mí son otra cosa. Cuando hablo de América me refiero a Colombia, Argentina, Chile, Ecuador, mi querido Perú, República Dominicana, Bolivia, ... Decía pues que son sociedades extrañas. Yo no las conozco tan a fondo como quisiera, pero algo sí he ido apreciándolas a lo largo de estos años y en algo me he acercado a ellas, siempre desde el podium que supone ser blanco, pronunciar con rotundidad las zetas y las erres y tener el bolsillo mullido al estilo occidental. Son pueblos jóvenes, la mayoría con sus indep...

Resum de les activitats al Cuzco pels Amics del Perú al Febrer 2008

RESUM DE LES ACTIVITATS REALITZADES A L’ESTADA AL CUZCO DEMEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DEL PERÚ AL MES DE FEBRER DE 2008 Com molt be sabeu alguns dels que em coneixeu, amb una colla d'amics extraordinaris, hem format una petitat associació d'ajuda a la zona de Cuzco, al Perú. Aquí podeu llegir l'informe de l'últim viatje realitzat per dos dels membres més actius del grup, el Toni i la Xesca. Per més informació us prego que visiteu http://www.amicsdelperu.org , tots sereu benvinguts i gràcies per endavant !!!! Període: 27 de febrer al 7 de març de 2008 Participants: Xesca Abellán i Antoni Ventura Arribàrem al Cusco el dijous 28, al migdia després d’un llarg viatge, via Madrid i Lima, on hem passat la nit a l’hotel de l’aeroport. A l’arribar a l’aeroport, on ens esperava la Jheylin, acompanyada del Celso i la Milusca, la seva enamorada, ens traslladarem directament a l’hotel Libertador. La Jheylin volgué quedar-se amb nosaltres a dormir, pel que ens instal·larem i començ...

Ei !!, que vem anar de viatje.

Imatge
Hola, Se que vaig prometre que no tornaria a escriure més al blog, i menys de nosaltres, pero ho sento, m'agrada, m'encanta escriure i a on vaig dir una cosa, no puc fer res més que rectificar i tirar enrera. Així que per aquesta raó he decidit continuar explicant coses i possar en lletres totes les tonteries que ens passen al nostre exil.li de luxe, o pel meu cap. La setmana passada, per coses del meu nou càrrec, vem tenir el plaer de poder viatjar pel nord del país. La veritat és que va ser una pallissa considerable, sobre tot per l'estat de les carreteres en molts trams, però va ser genial. Vem sortir de Punta Cana cap a les sis del matí i com que aquest país és essencialment centralista, tot, absolutament tot, ha de passar per la capital, així que les quatre primeres hores de camí només les vem fer servir per arribar i creuar Santo Domingo. Una vegada aconsegueixes deixar la capital, després d'una hora de cues, pitos, cotxes espantosos, gent que ven de tot als semàf...

En la salsa del Gilipollas

Imatge
Hola, No soy muy dado a comentar temas de actualidad. No despiertan mucho mi interés, y además creo que la actualidad sólo se puede analizar con cierta soltura cuando deja de serlo, pero en el caso de hoy no puedo evitar hacer un comentario al respecto de este fenómeno. Son muchas las cuestiones que me asaltan a raíz de este caso. La primera de todas es el paralelismo, incluso por la coincidencia en fechas e inmediatez, con las elecciones al parlamento español, que me obligan a preguntarme de inmediato ¿por qué no las hacen también por SMS?. Según la gran mayoría de artículos que he leído “es un sistema abierto y democrático”. ¿Ganaría un candidato a presidente del gobierno presentado en un portal de Internet o desde un programa de éxito? Estoy convencido que sí. Me imagino a cualquiera de los múltiples esperpentos que en su día lanzó a “la fama” el señor Alfons Arús, Carlos Jesús, Pantoja de Puerto Rico, etc., creando un partido político y consiguiendo cientos de miles de votos por SM...

Primera, y espero que última, vez en USA

Imatge
Hola, Este fin de semana he tenido la fortuna de visitar uno de los países del Caribe más emblemáticos, Jamaica. No tuve mucho tiempo de disfrutar de él, la verdad, porque en realidad mi visita era profesional y pasé la mayor parte de mi tiempo en una oficina, aunque sí debo reconocer que en el rato que pasé fuera me encantó lo que vi. Sin embargo no es de eso de lo que quería hacer hoy un comentario. Para viajar de la República Dominicana hasta Jamaica (40 minutos de vuelo directo, si lo hubiera) tuve que pasar por el maravilloso aeropuerto de Miami. Tardé diez horas en ir y más de trece en volver. Nada más aterrizar en Miami, después de pasar los mismos controles indignantes que en cualquier otro aeropuerto antes de embarcar con destino USA, lo primero que ves, justo al abrirse la puerta del avión en la entrada del finger, es a cuatro o cinco policías armados hasta los dientes (tamaño XXL) que custodian la boca del brazo mecánico. Desde ese preciso momento hasta que sales del país te...