El blog personal de Jordi Díez

Hola, Avui he rebut una perla que no podia deixar de compartir en aquest blog. Possiblement molts ja l'hagueu vist, sobre tot si ha caigut abans que en les meves, en les mans de l'Abdó, però de totes maneres aquí la teniu. Sabadell es mou, potser el tipus de gent que balla no són molt dels "meus", però en lloc de destroçar coses es dediquen a fer sàtira i s'han maxacat les meninges per cridar l'atenció des de la rialla i la crítica pacífica, així que FELICITATS. Sabadell es mou, i amb els temps que corren, d'un gris plom que ho cobreix tot, és una bona notícia.

Hola a tots, Suposo que la majoria dels que llegireu aquestes linies estareu aterrant als vostres llocs de feina, o lo que és prou similar, endinçant les cames al fang de la rutina després d'haver fet una mica lo que a cada moment sentieu durant set, catorze o vint-i-un dies, depenent de lo afortunats que sigueu. Escric aquestes ratlles per fer cap, sobre tot a mi mateix, de que no em vui convertir en la tieta del Serrat, aquella ànima sola i trista que es va pansint a poc a poc darrere d'unes normes que només li van servir per envellir. No, jo no vui ser així. I per això he començat un joc, un joc que es diu "jo vull ser", i que us explico tot seguit perquè, si voleu, el jugueu amb mi. Consisteix en trobar totes les coses bones de les persones que tenim al voltant i fer-ne l'home/dona ideal en el que ens voldriem convertir. Vinga, jugueu una estona amb mi, segur que fins i tot d'aquells que us penseu que res no tenen per aportar-vos en trobem una cosa, per pe...

Hola a tots, Avui m’haureu de perdonar perquè m’atreviré amb un conte. És aquest un gènere literari que mai no he dominat, contant que en domini algun, perquè per la confrontació entre la seva naturalesa, de resum, i la meva, de enrollar-me, hi ha un mon. Però ho vui intentar amb la vostra condescendència. Es diu “L'inventor de la pastilla” Tal dia com avui, no fa encara molts anys, hi havia un país a on tothom vivia d’una manera difícil, treballant força i en feines que, per petites que fossin, sempre eren farregosses i cansades de fer. Una vida, un lloc i un moment, al que gairebé tothom era una mica esclau de la duresa de la quotidianitat. Però alhora era un lloc i un temps senzill, tant que la gent tenia un costum estrany, miraven lluny i marxaven a dormir quan el sol es ponia per llevar-se quan aquest treia de nou la cara. Un dia, algú molt espavilat i amb un gran cor, va fer un invent extraordinari, va dissenyar un artefacte que feia que la gent no hagués de córrer cada dia a...

Hola a tots, Només escric aquest article perquè tots aquells que de tant en tant ens aneu seguint sapigueu que estem be. L'huracà Dean ha passat per la República Dominicana, com de ben segur ja sabreu tots per la televisió, però ho ha fet a més de 300 km. d'on vivim nosaltres. Perquè us feu una idea nosaltres vivim a València i l'huracà ha passat per Cadís. Estigueu tranquils. Un peto per a tots, Jordi i Luz. Hola a todos, Sólo escribo estas líneas para que todos aquellos que de tanto en tanto nos seguís sepáis que estamos bien. El huracán Dean ha pasado por la República Dominicana, como muy bien sabéis todos por la televisión, pero lo ha hecho a más de 300 km. de donde vivimos nosotros. Para que os hagáis una pequeña idea nosotros vivimos en Valencia y el huracán por Cadiz. Saludos para todos, Jordi y Luz Pincha aquí para ver el desarrollo del huracán DEAN

Hola, Hace unos años, una gran amiga mía y maestra me dijo un secreto increíble. Me explicó que nuestro pensamiento crea nuestra realidad. Como seguramente vosotros mismos al leer estas líneas, pensé que eso era una quimera, sin embargo me fijé en ella, en su vida, en su ejemplo, y decidí hacerle caso. Imaginé entonces que sería escritor y que viviría en América. Recordé entonces otro dicho oriental que advierte de lo peligroso que es desear, porque lo que deseas se convierte en realidad. A mí no me parece peligroso, me parece un milago de la vida que a día de hoy somos incapaces de comprender, aunque poco a poco parece que la cienca se acerca a lo que los grandes místicos llevan explicando siglos. Me gustaría que dedicáseis unos minutos a leer el siguiente artículo rescatado de la Vanguardia y que quiere ser la prueba empírica de lo que acabo de explicar. JOE DISPENZA · BIOQUÍMICO Y DOCTOR QUIROPRÁCTICO "Mente y materia no están sepa...

Hola, Si, se que sembla un anunci de cadena de supermercats, però és que fins i tot els noms ens els han prostituït. Que les calces o les camises siguin un 10 % més barates no és màgic, que cinc amics creuin un oceà per venir a compartir una estona amb nosaltres si que ho és. Això és màgic i fantàstic. La setmana passada ha estat una de les més maques de la nostra vida, i ho puc dir amb els records encara calents d'una part de la meva família rient i gaudint al nostre costat. Han sigut pocs dies, és cert, però genials. L'experiència d'aquesta setmana m'ha fet pensar molt. Jo tinc un amic que un dia va decidir canviar de feina i un grup de trenta persones el va seguir sense demanar-lo ni a on anaven, només perquè creien en ell. Sempre m'ha semblat increïble. Ara ho hem viscut nosaltres. Cinc amics han fet deu mil kilòmetres per passar set dies en aquest retiro nostre, imaginant que ho passarien bé, però amb la motivació última d'estar amb nosaltres, i llavors m...

Hola, La vida es un accidente extraordinario. Una superproducción sencilla producto del caos. Un suceso maravilloso y excepcional tan común que ocurre casi sin que nos demos cuenta. Algo tiene que estar mal para que la vida se haya devaluado de esta manera. Sobre todo cuando se convierte en una rutina y se disfraza en algo tan cotidiano como tomar cada mañana el bus, a la misma hora, para ir a la oficina. Es inevitable, hay que trabajar, hay que pagar la luz, el gas, el teléfono, el agua, los pañales, la escuela de los hijos, la hipoteca o el alquiler. Es posible que durante la semana entres a la oficina con la primera luz del día y, cuando vuelves a salir, observes con indiferencia que se está poniendo el sol. Pero a veces la vida que aparenta ser perfecta tampoco funciona. Durante meses, cada noche, la almohada preguntaba: ¿eres feliz? Podemos engañarla una vez, pero no siempre. Yo tenía el futuro asegurado, la publicidad pagaba bien y era bueno, pero veía algún jefe gordo regodeándo...