dimarts, de febrer 27, 2018

Carta oberta a l’Honorable Senyor Joan Saura

Honorable Senyor Joan Saura,

En veritat ni l'he conegut ni crec que el conegui personalment mai a l’Honorable exconseller de la Generalitat Sr. Joan Saura, però durant molts anys he fet servir el seu nom en va de manera injusta i em veig en la necessitat de disculpar-me i aclarir-ho.

La història comença fa molts anys quan l’empresa per la que jo treballava, i de la que m’estalviaré el nom per irrellevant, va fer un intent comercial intens per aconseguir vendre els seus productes a la ciutat de Terrassa, malauradament en ser la nostra empresa de Sabadell tots els intents per foradar el mercat veí van ser infructuosos. Un cop vam tenir clar que no hi hauria cap manera d’acostar-se a un públic que ens era esquiu, els amos van decidir comprar una empresa de Terrassa i comercialitzar els seus productes mitjançant aquesta companyia. Jo vaig ser l’encarregat llavors de posar-ho tot en marxa.

I vet aquí que un dia, xerrant amb els antics amos d’aquesta empresa, em van explicar una història de la qual el protagonista principal era en Joan Saura. La història deia que sent ell un jovenet havia entrat a treballar per aquella empresa amb un rendiment tan dolent que no els va quedar més remei que fer-lo fora, o bé que va renunciar per la duresa de la feina, no ho recordo del tot bé. Malgrat això, al cap de pocs dies d’haver deixat el càrrec va aparèixer per l’empresa amb la pancarta d’un partit d’esquerres a on es podia llegir quelcom com que el treball s’havia de repartir. El meu interlocutor reia perquè l'únic treball que havien hagut de repartir era el que en Joan Saura no havia tingut la força o les ganes de fer.

Durant molt de temps he fet servir aquesta història per il·lustrar lo que per a mi representen molts dels comunistes o sindicalistes que conec, tant així que ahir parlant amb un company fa uns dies va sortir el tema i tots dos vam convenir en que moltes vegades a les empreses els que menys fan són els que més reivindiquen, moment perfecte perquè jo treiés la meva història i quedés com un home que en sap de tot, menyspreant el consell de mon pare que sempre em deia que contés fins a deu abans d'obrir la boca. El meu amic, molt murri ell, em va deixar acabar tota la “parrafada” abans de dir-me que la meva història era mentida perquè l’Honorable senyor Joan Saura era el seu tiet i li constava que això no havia passat mai. Fins i tot el va uatsapejar per per confirmar de primera ma la veracitat.

Per a mi va ser un d’aquells moment de terra empassa’m perquè vaig quedar totalment desconcertat de la falsedat de la història, i no perquè no cregui en el sr. Saura, sinó perque sabent qui me l'havia explicat em feia creus de que pogués ser mentida, i alhora estava meravellat per la casualitat de trobar algú que em posés al meu lloc i em fes avergonyir de totes les vegades que havia explicat una mentida, tot i estar convençut de la certesa, sense conèixer de res a l'Honorable exconseller.

I per això, honorable sr. Saura que em veig en l’obligació de fer aquesta carta oberta per demanar-li disculpes per totes les vegades en que he fet servir el seu nom com a exemple d’una cosa mal feta que a més a més era mentida..., tornant a les paraules del meu pare, per la boca mor el peix.