La Santa Espina - Marina Rossell al Gran Teatre del Liceu de Barcelona 2008



Notes que ressonen a l'interior més profund del meu ésser. Records del meu pare posant aquesta sardana quan saltava el Terrassa al camp, del meu avi distribuint els porters per l'Estadi Municipal, i d'un nen que veia els jugadors picant de mans i saltant sobre els tacs d'alumini de les seves botes. Olor de Reflex, de partit de futbol, de diumenge amb els dos homes de la família. Olors d'infantessa i de records dolços.

Estimo la meva terra i els meus orígens més de lo que sempre estic disposat a reconèixer. Dolça melangia...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

‘Punta Cana 7 noches’: Guarionex, un tipo duro, todo un Philip Marlowe a la dominicana.

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

Gracias, República Dominicana

El cumpleaños de Quim

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado