La nostra nena

Hola,

Fa uns dies varem tenir la gran oportunitat de visitar a la que va ser la nostra “filla” durant un any i a la seva meravellosa família actual.

La nena, els que la veu conèixer ja sabeu el seu nom, està extraordinària. Molt divertida, com es suposa a qualsevol criatura feliç de tres anyets, i molt maca (molt més de lo que estava amb nosaltres). Viu amb els seus pares, una parella meravellosa i amb un cor tan gran que mereixerien una estàtua a la plaça del seu poble, i amb el seu germanet, que l’estima més fins i tot que si hagués estat “parida” per la seva mare adoptiva.

Viuen tots quatre una vida de família senzilla, però amb tanta riquesa que deixa en ridícul els números del banc mundial per fer front a aquesta crisis maleïda.

Lo cert és que em falten paraules d’agraïment i de satisfacció en veure com està la nena, i també l’emoció em faria repetir-me en mil i un tòpics, tots encertats, així que ho deixaré aquí.

Només donar gràcies infinites de tot cor a la L., al J.M. i al G. per formar una família exemplar i ensenyar-nos a la resta del mon una lliçó de generositat que hauria de ser estudiada a totes les escoles de psicologia.

Un petó immens.

Comentaris

sandra ha dit…
Com me'n alegro, de tot cor!

Entrades populars d'aquest blog

Una polla xica, pica i pellarica

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado

Avui és Sant Jordi

La Virgen del Sol