L'enyorança del contrabandista

Avui, no se encara perquè, m’he llevat una mica enyorat. He arribat a la feina i lo primer que he fet ha estat buscar al meu reproductor de música enllaunada la cançó d’en Lluís Llach, el Meu País és Tan Petit.

I sense poder evitar-ho, la pell se m’ha començat a esgarrifar i el cor a encongir-se. He tancat la porta, de fet encara ho està, del meu despatx i m’he fet un fart de plorar.

Estic molt content, perquè després de quasi dos anys de viure a fora no m’ha baixat ni una miqueta el desig immens de tornar algun dia a casa, ni l’amor intens per la terra que em va fer persona, i això m’ha fet sentir encara part d’alguna cosa. Se que aquesta idea de la terra deixada enrere és una idealització de lo que en veritat és, però jo la trobo a faltar. Com a vosaltres.

Un petó molt gran.





El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Comentaris

Anònim ha dit…
I jo estan aquí aquesta cançò també em posa la pell de gallina. I a més pensa que estàs aquí entre nosaltres, tan se val la distancia el que importa és el sentiment.

Marc

Entrades populars d'aquest blog

‘Punta Cana 7 noches’: Guarionex, un tipo duro, todo un Philip Marlowe a la dominicana.

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

Gracias, República Dominicana

El cumpleaños de Quim

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado