La setmana màgica

Hola,

Si, se que sembla un anunci de cadena de supermercats, però és que fins i tot els noms ens els han prostituït.

Que les calces o les camises siguin un 10 % més barates no és màgic, que cinc amics creuin un oceà per venir a compartir una estona amb nosaltres si que ho és. Això és màgic i fantàstic.

La setmana passada ha estat una de les més maques de la nostra vida, i ho puc dir amb els records encara calents d'una part de la meva família rient i gaudint al nostre costat. Han sigut pocs dies, és cert, però genials.

L'experiència d'aquesta setmana m'ha fet pensar molt. Jo tinc un amic que un dia va decidir canviar de feina i un grup de trenta persones el va seguir sense demanar-lo ni a on anaven, només perquè creien en ell. Sempre m'ha semblat increïble. Ara ho hem viscut nosaltres. Cinc amics han fet deu mil kilòmetres per passar set dies en aquest retiro nostre, imaginant que ho passarien bé, però amb la motivació última d'estar amb nosaltres, i llavors m'he fet una reflexió.

Sóc, som, molt afortunats de tenir amics així. No se quina quantitat de gent podria dir lo mateix, segurament molta, perquè hi ha molta gent afortunada, però possiblement també hi hagi molta gent que ni tan sols tingui la capacitat d'imaginar que algú creuaria un mar per venir-lo a veure.

No podem atribuir això a la sort. L'amistat és com qualsevol altre energia de l'univers. És imprescindible cuidar-la i fer-la créixer, mimar-la, acaronar-la, alimentar-la amb els més rics àpats, estimar als nostres amics, ajudar-los, comprendre'ls, fer-los reaccionar i aplaudir-los quan ho mereixen. Això han fet amb nosaltres, i vui pensar que també nosaltres ho estem fent.

L'amistat és, després de l'amor per un mateix, lo millor de l'espècie humana. És aquell lligam que manté tot unit amb una ma de morter invisible però més dura que el ciment de diamant.

I avui, després de tenir la oportunitat de recordar lo súper afortunats que som, aprofito per enviar als meus amics una abraçada, una abraçada tan forta com gran és la distància que ens separa.

Amb tot el nostre amor,

Jordi i Luz.

Salut !!!!!!!!!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una polla xica, pica i pellarica

Imatge
Ha parlat un dels mestres i l'únic que podem fer la resta és somriure i gaudir de l'enginy d'un tipus que va arrivar tard a la cua de la parla però dels primers a la cua de la llengua. Avui em sento molt feliç de pertànyer a una societat que ha donat ments com la d'aquest home i que ha decidit expresar-se en la nostra llengua quan en qualsevol altre hauria estat un dels millors escriptors del segle. Aqui teniu el Discurs del Sr. Quim Monzó a la fira de Fràncfurt, agafat impunement de la Vanguardia.com, però si preferiu veure'l en video punxeu aquí , per a mi és senzillament, genial. "Senyores i senyors, Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte. El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt. Abans d’acceptar l’e
Més informació

La historia de Villa Arriba y Villa Abajo

Imatge
Villa Arriba y Villa Abajo son dos bonitas poblaciones del interior del país separadas por un río y unidas por el día de su Fiesta Mayor, el mismo para ambas. Cada año, en los primeros días de junio, los habitantes de ambos municipios se esmeran en cocinar una gran paella a la que acuden gentes de todas partes para participar en la casi ancestral rivalidad por ver cuál de las dos poblaciones ha conseguido un mejor arroz.  Para ambos, la fiesta supone la mitad del presupuesto municipal y de la venta de platos de arroz depende enfrentar los meses más duros con las arcas llenas o vacías. Un año, el alcalde de Villa Abajo vio en un vídeo en YouTube a un señor sentado en una hermosa silla de oficina hablando sobre control, branding, marketing, optimización de costos y otras palabrejas que el alcalde pensó que si pudiera aplicar a su jornada de paella, los beneficios para el pueblo serían mayores y su reelección casi perpetua. Buscó los datos del señor del vídeo, que se autodenominaba a sí
Més informació

10 motivos para no comprar un Kindle y 1 argumento desesperado

Imatge
Hola, Estuve leyendo el otro día las notas de un gurú de las nuevas comunicaciones, y entre varios consejos uno me llamó la atención: "títula tus posts de esta forma 10 razones para hacer algo, 5 motivos para adelgazar, etc.", así que he decidido seguir su consejo y titular el artículo de hoy (tras meses de ausencia forzosa) con esta frase tan nerudiana. Motivos para NO comprar un Kindle: 1- Decir libro electrónico es como utilizar la expresión inteligencia militar, no casan. 2- Un libro es un ser orgánico, tiene vida (o la tuvo) físicamente. Sobre los restos de un ser vivo se fragua una historia que revive cada vez que alguien la inicia. Un equipo electrónico jamás conseguirá una comunión semejante. 3- Los libros se guardan en una estantería a modo de trofeo mostrando al mundo la erudición del propietario de tal librería. En un Kindle caben 10.000 libros sin que nadie lo vea. 4- En un libro puedes guardar cartas y pequeños recuerdos entre sus hojas, en un Kindle
Més informació

Avui és Sant Jordi

Imatge
Avui és el meu sant, Sant Jordi, i també un dels dies més esperats del calendari any rere any. Veure les parades de flors al carrer, els llibres, els mitjans informant de tot lo que passa, la cursa al més pur estil de MotoGP dels escriptors per veure qui és el més venut de la jornada en un dia de màxima expressió catalana, de cultura, de bon rotllo, de companyonia i d’orgull patri, fins i tot en aquells que no se’n senten i que per un dia veuen en la diada un exemple de comportament comú. I així ha estat per més de cinquanta anys..., però ja no, o com a mínim, ja no tant. Aviat farà divuit anys que sóc a fora, vivint a un altre país a on tot això no els importa una mé, bé, de fet gairebé res no importa una mé en aquest punt remot perdut a l’oceà, i per això fa una pila d’anys que no veig paradetes de llibres, ni escriptors, ni roses al carrer. El temps s'ha menjat fins i tot aquella il·lusió que tenia de ser un d’ells algun dia, de veure’m estrenant un llibre de la meva autoria i p
Més informació

La Virgen del Sol

Imatge
Hola a todos, Quería anunciaros que, después de muchos meses y esfuerzos por parte de toda una serie de personas, ya está en las librerías la Virgen del Sol. Para los que me conocéis sabéis que ha sido una aventura larga, llena de emociones, consejos, ánimo incondicional de mis amigos y deseos conjuntos porque todo saliera bien. Pues bueno, no ha salido bien, ha salido extraordinario, y en una parte importante es gracias a vosotros, (aquí es donde voy a empezar a repartir florecitas, todas merecidas, eso sí), Gracias a Luz, porque sin su paciencia, ánimo y amor jamás habría tenido las fuerzas de llegar al final, a Xesca, como no, por TODO, a Sandra, que confió en la novela desde un principio y me hizo sentir por primera vez en mi vida ESCRITOR, a Yolanda, que también vio la posibilidad de publicar una aventura con más adverbios acabados en "mente" que palabras sin esa terminación, a Cecilio, Jose y Jaume, porque a pesar de dejarlos tirados muchos fines de semana por quedarme
Més informació