dijous, de juny 14, 2007

La historia de "Els dos peixos"

Hola,

Us aconsello aquesta pàgina. És d'una amiga nostra que ha decidit fer alló que molts de nosaltres pensem i que mai no ens atrevim a fer, canviar.

Així comenca ella el seu viatje vital, "Aquest és el diari de viatge de dos que els hi agrada molt la India, tant que un dia van decidir anar-hi sense saber que hi farien ni quan tornarien"

I aquest que ve ara és el primer dels articles que podreu seguir a http://www.dospeixos.net/blog/, tot just preparan't-se per la gran aventura ...

Compte Enrere

Ja només queden quatre dies perquè arribi el moment, si si ... el dia en que l'Ivan i jo marxem a viatjar per l'India. Sabem quan marxem, però no pas quan i com tornarem, per primera vegada a la nostra vida viatgem sense rellotges, sense calendaris i sense preses i la veritat és que ens fa molta il•lusió.

Aquests últims dies són una mica estresants per nosaltres: preparatius, últimes compres, comiats, decidir què posar a la motxilla (aquell espai reduït on has de ficar tot el que puguis necessitar per un període indefinit de temps...) i no ens enganyarem...ara mateix això és el que més neguit em crea ja que disposem de tantes coses que considerem imprescindibles i que segur que d'aquí un temps ja no ho seran tant.

Tinc que dir-vos que des de fa uns dies enrere estic experimentat certs sentiments ambivalents, per un costat emprenem amb molt desig i il•lusió un projecte personal i podríem dir que vital, que probablement ens enriqueixi moltíssim, però a la vegada, deixem enrere a moltes persones que ens estimem, persones que segur que trobarem a faltar i que portarem amb nosaltres al llarg d'aquest nou camí que començarem ben aviat. Podríem dir que hem decidit donar un gir a les nostres vides, sortint dels convencionalismes habituals i fent allò que realment ens ve de gust: viatjat, viatjar i viatjar! i així conèixer noves maneres de viure la vida, de pensar, costums, etc.

Al llarg del nostre viatge ens encantarà poder anar-vos explicant les nostres experiències i sensacions, per tal de traslladar-vos ni que sigui per un segons, aquells indrets desconegut on ens trobem.
Bé, per el moment res més a dir-vos que Phir Milengue (ens veiem).

En fi, que més us puc dir. Només enviar-los tota la nostra energia per què el seu somni surti endavant.

1 comentari:

Sandra ha dit...

Moltes gracies Jordi i Luz, es tot un honor ocupar plana a la vostra pagina amb aquesta dedicatoria tant especial.

El nostre viatja tot just acaba de comencar pero d'experiencies no ens en falten...anirem fent cami.

Jo tambe us desitjo el millor.
Una abracada molt forta des de les terres de Vashisht.