Deixa't il·luminar
Abans de continuar llegint això, us prego a tots els que no sigueu immigrants que no continueu llegint.
Gràcies per seguir, és evident que tothom és, en un moment o altre, immigrant o fill de. Tret és clar d’algú que hagués nascut com a homínid a Parets del Vallés, per dir, i que durant un parell de milions d’anys no s’hagués bellugat del lloc.
Aquests dies veiem a la televisió, també les ràdios i els papers van plens, de missatges en front de la immigració. “Onades de immigrants”, “Arriben el doble de immigrants que l’any passat”, i frases de l’estil que bramen, des d’un parlar políticament correcte, en contra de l’arribada de gent d’altres llocs. Per no parlar de que cada atracament que es fa, si l’ha comès algú de fora, es remarca més el lloc de procedència que el propi delicte, com si el ser de fora ja fos en si mateix el delicte. És comprensible ja que fins a l’arribada de la gent de fora, aquí no hi havia ni policia perquè mai no s’havia produït un delicte.
Tots estem d’acord que no es pot consentir que la gent “marxi” del seu país perquè no té com viure-hi. Però en lloc de veure la part humana terrible que viu aquesta gent, la quantitat de merda mental a la que ens sotmeten fa que només pensem en nosaltres i el mal que ens farà la seva vinguda.
Però això no és lo més terrible, des del meu punt de vista, és clar, lo pitjor de tot és que sota l’ombrel·la de la immigració fiquem a tots els que han vingut de fora. És igual que es tracti d’un poca vergonya miserable que ve a robar tot lo que pugui o que sigui un dentista romanès que ve a guanyar-se la vida exercint la seva professió. Tan poc ens ha valgut la nostra experiència passada?
Hi ha algú a Catalunya que no tingui pares, tiets o avis de fora? Hi ha algú a Catalunya que la seva parella no tingui pares, tiets o avis de fora? És clar, us direu, això és diferent, en que? I parlo de Catalunya per simplificar el tema, però el podríem fer extensiu a qualsevol territori “ric”.
Com ens podem atrevir a demanar als nou vinguts que s’integrin, que parlin la nostra llengua i alhora no ser capaços ni de parlar amb ells, mirant-los amb recança, amb la por de l’estrany. És que no teniu amics que porten trenta anys a Catalunya, vinguts d’altres llocs d’Espanya, i que ni tan sols són capaços de demanar un tallat o acomiadar-se amb un adéu, i això ens fa que no parlem amb ells?, que no compartim les seves coses?, que no tinguem l’esperança que, ja que ells no ho han fet, siguin els seus fills els nous catalans defensors de lo nostre?.
Acostem-nos a la gent de fora, no els hi tinguem por. No fem amb ells lo que tot just ens queixem que fan. En la gran majoria del casos la ment i el cor d’aquesta gent està agraït i encara no s’ha prostituït per culpa del “progrés”. Aprenem dels seus costums senzills, dels seus menjars estranys i de les seves músiques. Intercanviem menjar bolivià per la parla en català.
La immigració a mi m’ha portat la Llum, igual que un dia em va portar la vida i la familia.
Atreveix-te tu també.
¡¡¡ Ilumínese !!!
Gràcies per seguir, és evident que tothom és, en un moment o altre, immigrant o fill de. Tret és clar d’algú que hagués nascut com a homínid a Parets del Vallés, per dir, i que durant un parell de milions d’anys no s’hagués bellugat del lloc.
Aquests dies veiem a la televisió, també les ràdios i els papers van plens, de missatges en front de la immigració. “Onades de immigrants”, “Arriben el doble de immigrants que l’any passat”, i frases de l’estil que bramen, des d’un parlar políticament correcte, en contra de l’arribada de gent d’altres llocs. Per no parlar de que cada atracament que es fa, si l’ha comès algú de fora, es remarca més el lloc de procedència que el propi delicte, com si el ser de fora ja fos en si mateix el delicte. És comprensible ja que fins a l’arribada de la gent de fora, aquí no hi havia ni policia perquè mai no s’havia produït un delicte.
Tots estem d’acord que no es pot consentir que la gent “marxi” del seu país perquè no té com viure-hi. Però en lloc de veure la part humana terrible que viu aquesta gent, la quantitat de merda mental a la que ens sotmeten fa que només pensem en nosaltres i el mal que ens farà la seva vinguda.
Però això no és lo més terrible, des del meu punt de vista, és clar, lo pitjor de tot és que sota l’ombrel·la de la immigració fiquem a tots els que han vingut de fora. És igual que es tracti d’un poca vergonya miserable que ve a robar tot lo que pugui o que sigui un dentista romanès que ve a guanyar-se la vida exercint la seva professió. Tan poc ens ha valgut la nostra experiència passada?
Hi ha algú a Catalunya que no tingui pares, tiets o avis de fora? Hi ha algú a Catalunya que la seva parella no tingui pares, tiets o avis de fora? És clar, us direu, això és diferent, en que? I parlo de Catalunya per simplificar el tema, però el podríem fer extensiu a qualsevol territori “ric”.
Com ens podem atrevir a demanar als nou vinguts que s’integrin, que parlin la nostra llengua i alhora no ser capaços ni de parlar amb ells, mirant-los amb recança, amb la por de l’estrany. És que no teniu amics que porten trenta anys a Catalunya, vinguts d’altres llocs d’Espanya, i que ni tan sols són capaços de demanar un tallat o acomiadar-se amb un adéu, i això ens fa que no parlem amb ells?, que no compartim les seves coses?, que no tinguem l’esperança que, ja que ells no ho han fet, siguin els seus fills els nous catalans defensors de lo nostre?.
Acostem-nos a la gent de fora, no els hi tinguem por. No fem amb ells lo que tot just ens queixem que fan. En la gran majoria del casos la ment i el cor d’aquesta gent està agraït i encara no s’ha prostituït per culpa del “progrés”. Aprenem dels seus costums senzills, dels seus menjars estranys i de les seves músiques. Intercanviem menjar bolivià per la parla en català.
La immigració a mi m’ha portat la Llum, igual que un dia em va portar la vida i la familia.
Atreveix-te tu també.
¡¡¡ Ilumínese !!!
Comentaris